En 44 dies va matar la reina, va enfonsar la lliura, i se’n va anar cap a casa derrotada. Així quedarà inscrita en la història Liz Truss, la brevíssima, la primera ministra de l’ETT. Que passi el següent. Els conservadors britànics triaran ara un altre premier i, aquesta vegada, intentaran fer-ho amb un procediment que fabriqui un líder una mica més sòlid, exigint un mínim de suport parlamentari als candidats, però tant se val: si la decisió és en mans d’un grapat de diputats i d’uns quants milers de militants blancs, vells, conservadors i nostàlgics de l’imperi, la legitimitat de cada primer ministre continuarà sent només teòrica, i la seva força, negligible. La democràcia més antiga del mon, amb el seu sistema d’elecció majoritari que escombra les minories, i amb els seus procediments parlamentaris basats en tradicions que ja només serveixen per explicar-les als turistes, comença a ser la menys democràtica de les velles democràcies. Si despullem el que està passant al Regne Unit de tot el background que li dona la seva història el que ens queda és un sistema censitari que ja no representa els seus ciutadans. La dreta britànica està entestada a convertir el Regne Unit en un Singapur, i en aquest aspecte gairebé ja ho ha aconseguit.
