Regió7

Regió7

Ramon Majó Lluch

Ignasi de Loiola, una mirada diferent

Amb motiu de commemorar els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a la nostra ciutat, s’estan fent un gran nombre d’activitats de caràcter diferent, però que es podrien agrupar en dues: les que tenen a veure amb la mística i les que tenen a veure amb el «ganxo» per atrapar turistes.

En relació amb el primer tema, personalment hi tinc poques coses a dir. El valor de la mística arrenca d’una elaboració personal, privada, evidentment legítima i que respecto, en la que l’administració o els poders públics no hi han d’entrar. Incumbeix a l’individu, no a la col·lectivitat.

Respecte al segon, encara que a mi, altre cop personalment, no m’agradin els muntatges que tots els pobles, fent-se la competència els uns als altres, ofereixen com al·licient turístic, perquè en algunes ocasions son tradicions, mites o llegendes aberrants, falsejades o inventades –inversemblants– i en gran manera idiotitzats, en el nostre cas es podria, a partir de l’arrel, la tradició i la cultura popular revisar la llegenda manresana des de la contemporaneïtat. A més, crec que aquesta celebració, hauria d’anar acompanyada de la reivindicació d’un futur popular pel monumental edifici de la Cova i enfocar-lo, ultra de cara al turisme, a ser un lloc per intervencions artístiques de teatre, música, poesia, etc. i, en el context d’un barri vell degradat, fins i tot podria ser residència transitòria dels veïns afectats per obres al barri.

Però, a part de tot això, em sembla que hi ha un aspecte en Ignasi de Loiola, el del seu paper històric i de gran política que normalment la gent desconeix. Aquest paper és el de ser un dels més forts capdavanters en la lluita contra la Reforma luterana amb les repercussions històriques i polítiques del seu posicionament.

Segons la majoria d’historiadors, entre els instruments imprescindibles de la Contrareforma hi trobem la Companyia de Jesús i la Inquisició. La Contrareforma no va tractar (o no només) d’una mera disputa entre teòlegs, sinó que fou, especialment, una lluita contra el liberalisme polític i econòmic company històric de la Reforma. I encara que la història mai està tancada del tot, s’accepta generalment que els jesuïtes, amb la seva acció van ajudar decisivament a condicionar el retard històric dels països catòlics del S. d’Europa que van fer seva la Contrareforma: Portugal, Espanya, Itàlia... enfront dels que van fer seva la Reforma com Holanda, Alemanya, Països Nòrdics...

A més a més de realitzar els vots tradicionals de pobresa, castedat i obediència, els jesuïtes es van comprometre a subjectar-se a l’autoritat de l’Església a través d’un vot especial d’obediència al Papa, tal com diu la Fórmula del Instituto «Militar para Dios bajo la bandera de la cruz y servir solo al Señor y a la Iglesia, su Esposa, bajo el Romano Pontífice, Vicario de Cristo en la tierra».

Moltes voltes ha donat el món des d’aleshores, però aquests mots deixen ben clar que, almenys en els seus orígens, la fundació d’Ignasi de Loiola no va ser en absolut pensada com una institució al servei dels humils o dels pobres o si m’apureu fins i tot dels rics, o sigui dels humans, en tots els quals no pensava, sinó que la va concebre com un instrument de poder al servei de l’Església terrenal o Estat del Vaticà.

Cal, al meu entendre que se sàpiga bé la història i que no ens deixem portar per l’admiració i molt menys l’exaltació encara que sigui per ignorància o candidesa de figures que no han contribuït pas al progrés –si el progrés és el coneixement, la ciència i la solidaritat.

Compartir l'article

stats