És un ardit antic i forçat. Acostuma a funcionar. És simple i efectiu. Consisteix a amenaçar de fotre tres cops de puny, si pot ser a humans que no es poden defensar, i a la fi deixar-ne anar només un. L’agredit el rep donant les gràcies a l’agressor perquè podria haver estat pitjor.
Una martingala així l’acaba d’executar el Consell Comarcal del Berguedà amb la puja de més d’un 10% del rebut de la brossa. És el pla que han perpetrat respecte del tractament de la immundícia. Després de força temps de bujols amunt i avall, de bosses de colors homologades o no i de la separació de detritus a cada cuina, alguns hem fet un màster de tractament del rebuig. Tots? Uns quants es resisteixen com si no tingués res a veure amb ells. Abandonen les deixalles a qualsevol racó o ni això. Les embossen de qualsevol color i les apilen com en una extensió més de les autopistes sicilianes, on és habitual llençar-les per evitar pagar cap taxa.
El servei de recollida, deficitari i segurament deficient, genera unes pèrdues milionàries que els jerarques del Consell cobreixen movent tota mena de partides. Llevat dels de Gironella i Puig-reig, que van, com sempre, a la seva. Els consellers han decidit incrementar el rebut a ciutadans i empreses segons l’actual inflació, potser per no desentonar amb els preus actuals de l’energia, el gas o la gasolina. S’intenten justificar amb un estudi tècnic (i potser interessat) que recomanava un increment del 30%. Del 30%! Si haguessin seguit aquesta proposta, la comarca s’hauria convertit en notícia mundial. A pocs llocs del globus trobarem un polític capaç de fer tal cosa. Era una amenaça preventiva per colar amb vaselina l’esmentat 10,2%. En cas d’haver fet cas dels tècnics, equilibrar el pressupost els costaria una revolta ciutadana de galledes caigudes mentre la qualitat del servei seguiria quedant en entredit.
Les hemeroteques de fa quatre anys mostren els seus arguments inicials ben recargolats pel temps com una desferra per reciclar. Acabat d’estrenar en el càrrec, l’actual president va declarar: «Si el porta a porta funciona bé, a la llarga ens podem veure en cor d’abaixar preus o abaixar l’impost de residus a la gent que més bé ho faci». Sobre l’eficàcia o la ineficàcia, cada ciutadà podrà opinar. Jo constato l’incompliment de les altres dues promeses.
L’oposició, tot i votar-hi en contra, tot i criticar la «mala gestió», els dos clàssics en les oposicions d’arreu, no va veure malament la puja aprovada. Va intentar distreure l’atenció cap al que paguen les empreses, proposant cobrar-los-hi més. Com si no fossin plenes de persones, com si no patissin igual que les famílies les puges dels serveis, dels productes i ara de les taxes. Si uns i altres se’n carreguen unes quantes, aquestes deixaran de crear restes i de pagar. Als cementiris ningú en genera i ningú paga res. Alguns hauran d’anar amb compte perquè un dels seus caps, Oriol Junqueras, se’m va declarar recentment i per dues vegades com un «true liberal». Haurà de pujar a explicar-los-hi davant d’una illa d’atapeïda de brutícia.
