Aquest acrònim fa referència a la regla d’or en situacions d’emergència. Protegir-nos a nosaltres i als altres, avisar del que està passant i socórrer de la millor manera que puguem en una situació determinada. Si seguim aquest ordre d’actuació, tenim bastantes probabilitats d’èxit; si l’alterem, pot ser que se’ns compliqui una mica l’aventura. I és que a priori sembla tan senzilla, curta i clara que es fa pràcticament impossible d’oblidar fins que... arriba l’hora de la veritat i ens assalten tots els dubtes del món. I és que l’expertesa només s’adquireix a base de pràctica. D’assaig i error d’allò que un dia ens costava mars i que amb esforç i perseverança potser algun dia acabarem fent amb els ulls tancats.
Tot requereix certa perícia i crec que és molt important reconèixer-ho. Doncs, al final el desconeixement ens condueix als terrenys pantanosos de la incomprensió, els falsos judicis i els prejudicis.
Aquestes últimes setmanes he tingut la sort d’estar visitant tot tipus de projectes del sector primari a Holanda i Alemanya. Vaig arribar amb mil preguntes al cap i amb una idea preconcebuda molt clara: «Nosaltres estem pitjor i allà van més avançats». I he tornat sense haver fet gaires preguntes i amb la idea que l’important no són els recursos amb què comptes sinó com els utilitzes. I és que des de fora tot sembla molt fàcil i un cop ets a dins t’adones que, malgrat la distància i l’idioma, comparteixes molt més del que t’haurie imaginat. La setmana abans del viatge vaig buscar informació sobre els projectes i llocs que aniria a visitar. Volia saber on anava i, sobretot, què s’hi feia. Sense adonar-me que estava ometent la dada més rellevant: com es feien les coses i quins eren els valors que ho sustentaven.
Ha estat a base de dies, de conèixer, compartir i treballar conjuntament que he anat trobant punts i dificultats compartides. En ambdós casos el sector primari representem un 1% de la població. Ens trobem en una situació més aviat paradoxal, ja que, tot i produir els aliments que sustenten i nodreixen tota la població, comptem relativament «poc» a nivell polític i econòmic. Els nostres vots representen un petit percentatge de l’electorat i per molt que ens ho proposem tenen una capacitat limitada per generar canvis. Sentint-nos desemparats i incompresos per una administració que sembla que va a favor d’uns pocs seguint les regles del joc d’un món globalitzat i capitalista on els petits acostumen a tenir les de perdre.
Paradoxalment, tant aquí com a 2000 km de casa, el sector primari està vivint una situació d’emergència a la qual no s’està donant resposta correctament. No l’estem Protegint, puix la ciutadania el valora poquet i l’administració li posa mil i una traves que en dificulten molt el dia a dia. Tampoc en sentim els crits d’Avís cada cop que reclama preus justos o que ens explica totes les dificultats amb què es troba. I, finalment, en massa ocasions ens limitem a veure com mor a poc a poc i ens sorprenem cada cop que rebem la notícia del tancament d’un petit projecte familiar després de moltes demandes de Socors i ajuda.
Cal doncs que comencem a protegir, a escoltar els avisos i a respondre les necessitats de socors d’un sector clau que hem descuidat i desatès durant massa temps.
