Ves, com que tothom va al seu aire sense que es vegi que algú fili massa prim a l’hora de prendre decisions que vagin a favor de la ciutadania, així a l’engròs, en temes vitals (pressupostos, habitatge, pobresa energètica, recessió econòmica, sanitat infrafinançada, transport públic insuficient, desastre climàtic i l’etcètera que hi vulgueu posar), ens afegirem a la iniciativa d’anar per lliure i proposar solucions raonables per fer el dia a dia més suportable.
Per exemple, llista d’empreses que han demostrat tenir implicació amb el país, per a les quals caldria tenir una certa predilecció. En el camp dels subministraments energètics (llum i gas), pareu atenció a Factor Energia, a Hola Luz , a Som Energia i a Cat Llum. En qüestions de telefonia i connexions a la xarxa, tingueu en compte els serveis de Parlem, de Som Connexió, de Fibracat i d’Icatel. Per a temes financers, segur que trobareu bones propostes a Caixa d’Enginyers, Caixa Guissona, Coops57 i Oikocredit (algunes no són gaire o gens conegudes, però es veu que hi van). En alimentació, les reconegudes BonPreu i Esclat, Bonàrea i Ametller Origen (algunes d’aquestes també treballen en subministraments energètics i telefonia). I en temes de benzineres, recordeu que podeu anar a repostar a Esclat Oil, a Bonàrea, a Petrocat, a Petrolis Independents i a Rovira Gasoils. Comprovat que a Internet trobareu totes les adreces de contacte, i és aconsellable fer-les circular a familiars, amics, coneguts i saludats perquè formen una xarxa amb presència territorial significativa. Fer-los costat no fa mal, i deurà ajudar a anar consolidant convenciments sense renunciar a objectius.
Hi ha actuacions individuals i col·lectives que caldria conrear. Per exemple: quan un individu amb responsabilitats ferroviàries a Madrid va preguntar sorneguerament si la Generalitat faria circular bé els trens si es traspassava Rodalies, algú, molts li haurien d’haver petat als morros un SÍ contundent, eixordador, desafiador. En aquest tema, i en tants d’altres que requereixen una fermesa per l’estil del que mostra la presidenta escocesa, Nicola Sturgeon, quan defensa el dret a la independència: «Volem un país on cap nen se’n vagi a dormir amb fam. Un lloc on tothom pugui permetre’s escalfar casa seva (...) La independència no és una cura econòmica miraculosa, però podem fer-ho millor (que els britànics), molt millor (...) Alguns es pregunten legítimament per què proposar un referèndum en plena crisi del cost de la vida. La resposta està en la pregunta. La resposta és la crisi del cost de la vida». Per a la presidenta, la independència «és essencial per escapar del control i la mala gestió de Westminster. Essencial per aconseguir els governs que votem». Allà sí que filen prim, sí.
