En el diari llegim sobre casos de les persones que voldrien llogar un pis (rent an apartment or flat) que es troben amb traves pel fet de ser nouvingudes (newcomers). Les immobiliàries (real estate agencies) se’n desempalleguen, encara que tenen nòmines (steady employment) i, al cap i a la fi, no veuen cap opció sinó ocupar un habitatge (dwelling) deshabitat sense el consentiment del propietari (owner), acció que, en anglès, es diu squat, (ajupir[-se]). En anglès, els ‘okupes’ es diuen squatters i l’edifici okupat s’anomena squat house.
Nota: En anglès britànic, els pisos s’anomenen flats, mentre que, als EUA, es diuen apartments si són de lloguer (to rent) i condominiums o condos si són propietat dels qui hi viuen. Remarquem també que el nom house (casa) es refereix a l’edifici on viu algú, mentre que home (llar) evoca un sentiment de caliu; a més, home pot fer d’adverbi: He got home at ten = Va arribar a casa a les deu. Finalment, el propietari d’un pis de lloguer és el landlord.
