Regió7

Regió7

Jordi Estrada

Les noies tenen por dels carrers estrets

Aquesta és una de les conclusions a què ha arribat un grup d’estudiosos de la Universitat de Lleida i de l’Institut de Recerca Biomèdica després d’un experiment en què han participat setanta nois i noies d’entre 19 i 24 anys. L’estudi, que ha consistit en un recorregut a peu pel centre històric de la ciutat durant el qual un sensor mesurava la freqüència cardíaca dels participants, ha revelat que bona part de les noies ha viscut l’experiència amb un cert neguit, a diferència dels nois, que fins han trobat la passejada distreta i agradable. Amb totes les reserves i tota la ignorància, he associat la lectura sumària d’aquesta notícia (difosa amb un titular semblant al de l’article) amb aquelles altres investigacions universitàries americanes destinades a demostrar evidències del tipus el bon temps i una bona butxaca predisposen a l’optimisme, els nadons prefereixen la llet a la cervesa i fer una llesca de peu no et fa més bon jugador de bàsquet. A veure. Per a qui no conegui el barri antic de Lleida, el de Manresa serviria. I les raons per les quals pot fer un cert respecte transitar-hi, sobretot per segons quins carrerons i a quines hores, un se les pot fàcilment imaginar sense necessitat d’equipar-se amb un sensor i unes ulleres de sol amb càmera, micròfon i una unitat flash, com un espia esporuguit en terra hostil. No, les noies no temen els carrers estrets, sinó l’estadística de furts i ensurts que s’hi produeixen, força més nombrosos que en espais oberts, amb gent que va i ve, persianes aixecades i flors als balcons. La dada curiosa, en tot cas, deriva de la constatació que als nois, allò que més els estressa, són justament els espais oberts. Ara resultarà que el rei caçador de la selva urbana només ho és entre les quatre parets d’un ascensor.

Compartir l'article

stats