Ecoviure, la fira professional dedicada a les activitats del sector mediambiental, ha culminat amb el seu trasllat al Passeig el buidament del Palau Firal com a edifici digne d’aquest nom. Després de la fugida de l’ExpoBages, el nou espai firal de Manresa és el Passeig de Pere III, i l’edifici dels Dolors queda com un espai relativament ocupat com a seu institucional. En general, el trasllat al centre de la ciutat aconsegueix l’objectiu que sembla primordial en una fira, que és atreure públic. L’Expo ho va aconseguir. L’Ecoviure també ho ha fet. Però no és tan clar que hagi estat un negoci net. Hi ha expositors que celebrem l’augment de la concurrència, però altres puntualitzen que més gent no vol dir més negoci. En alguns casos, enguany el negoci els ha disminuït. És aviat per treure conclusions, però sí que l’experiència de l’Ecoviure indica que el salt al centre no és infal·lible; que un recinte tancat i separat no és un obstacle per a tot. Una fira de carrer pot ser entesa pel públic realment interessat en una temàtica com un esdeveniment més dels de passejar i comprar un embotit, i desincentivar el seu interès. Potser no tot funciona millor al Passeig.
