Puigcerdà commemora el centenari de l’arribada del primer tren. Octubre 1922, octubre 2022. Cent anys d’una infraestructura de comunicació que per a una vall com la Cerdanya hauria de suposar un cordó umbilical que la connectés amb la resta del país i el món. Però l’evolució de les comunicacions i els hàbits de l’econòmica no han anat per aquí. Seixanta-dos anys més tard de la inauguració de la línia entre Puigcerdà i Ripoll es va inaugurar el túnel del Cadí. La nova galeria subterrània que travessa el Moixeró, que no el Cadí encara que aquest nom sembli més comercial, va connectar la vall amb la conca del Llobregat, Manresa i, principalment, Barcelona per carretera. El nou túnel estalviava als barcelonins la Collada de Toses i el periple per Osona i el Ripollès. Si un te la butxaca plena i no mira si hi ha peatges o no, quan viatja al Pirineu pot gaudir d’un trajecte que és de somni: des de la Ronda de Dalt de Barcelona fins a Cerdanya Google Maps indica, i no falla, una hora i mitja de trajecte. Ens els 38 anys que farà aquest mes d’octubre el túnel del Cadí, la seva utilització ha anat creixent. D’una banda els veïns del Berguedà, Alt Urgell i Cerdanya van deixar de pagar-lo fa quinze anys. Després, el 2012, van deixar de pagar el peatge també els transportistes. En paral·lel, l’eix del Llobregat ha anat millorant els trams amb nous viaductes i variants que eviten haver de creuar poblacions com Gironella, Puig-reig o Cal Rosal, tal com es feia fa poc més d’una dècada. El primer any d’obertura del túnel va registrar un trànsit d’uns 2.300 vehicles diaris. Tres dècades després el trànsit ja assolia els 6.000 vehicles diaris. Així, mentre el discurs oficial de les administracions se centra en els beneficis del transport públic, les inversions ho fan en les carreteres i el transport privat. Tant és així que l’hora i mitja de trajecte que el barceloní benestant tarda en arribar a la segona residència, es converteix en més de tres hores pel viatger en tren que vol connectar Barcelona i Puigcerdà. Un itinerari que tan sols es poden permetre els excursionistes que tenen el dia per gaudir o les classes populars que no hi tenen més remei. I amb aquest panorama ferroviari el tres d’octubre a mig matí autoritats locals i curiosos es concentren a l’andana de l’estació de Puigcerdà. Arriba un comboi especial de celebració. L’expectació fa semblar que hagi d’arribar quelcom més especial del que realment arriba. Un tren que després dels discursos girarà cua i tornarà el seu periple lent de passeig fins a Barcelona. Esperant que no s’avariï.