Quiosc Regió7

Regió7

Josep Ramon Mora

EL MIRADOR

Josep R. Mora

Activista

La nova dreta manresana

AManresa, des del anys 80 del segle passat fins pràcticament ahir mateix, Convergència i Unió ha estat la preferència política majoritària dels manresans i manresanes que podem agrupar sota l’etiqueta de persones de dretes, es a dir aquelles que orienten les seves opinions i preferències polítiques en base a valors com la defensa de la tradició i l’ordre establert, la propietat privada, la llibertat individual, la iniciativa privada, el lliure mercat, etc. Totes les famílies ideològiques de la dreta manresana, tots els seus interessos trobaven el seu lloc sota l’aixopluc de l’antiga CiU mentre aquesta va estar ocupant posicions de poder .

Quan Artur Mas va decidir posar rumb cap a Ítaca i navegar per les procel·loses aigües del «procés», va començar una etapa que, una dècada més tard, ha convertit l’antiga CiU en una ombra del que era, un galimaties d’interessos enfrontats entre ells, un cau de frustració i rancúnies que va camí de la irrellevància política sota lideratges que fan esborronar. Al seu voltant s’ha creat un espai polític buit que és una invitació a l’aparició de tota mena de personatges que volen fer de la política l’escenari de la seva propera aventura .

Bon exemple d’això, és l’aparició de la candidatura Impulsem Manresa, liderada per Joan Vila i Marta, empresari dedicat a la venda de bicicletes, molt actiu dins del teixit associatiu empresarial, que es presenta amb la intenció de ser una alternativa a les formacions polítiques tradicionals. La seva aparició es produeix en un moment on es evident la tendència, cada vegada més significativa entre la classe mitja, a buscar respostes emocionals a la crisi econòmica, política i ecològica del moment present. És en aquest context on troben un ecosistema favorable les propostes polítiques autoritàries que ofereixen seguretat i ordre fictícies, front als problemes del present i les incerteses del futur.

En la presentació pública d’aquesta nova candidatura, el seu líder va fer una brillant exposició de tots els tòpics, prejudicis, mitges veritats i falsedats que son habituals en una conversa de barra de bar: els funcionaris locals, inclosa la guàrdia urbana, son un colla de ganduls; els immigrants son uns aprofitats que abusen de les ajudes socials; les lleis només serveixen per posar pals a les rodes de la iniciativa privada; els impostos impedeixen la creació de riquesa; tots els okupes son delinqüents, etc. etc. En definitiva, la seva recepta es llei i ordre. La seva llei i el seu ordre, òbviament.

Hi ha el perill que aquesta mena de discursos polítics acabin marcant l’agenda del debat electoral, arrossegant cap al populisme a la resta de forces polítiques manresanes que comparteixen l’espai de la dreta, especialment Junts per Catalunya. També ERC pot sentir que li tremolen les cames, en tant que necessita una part d’aquest electoral per governar la ciutat sense la crossa dels antics convergents. És el conjunt de l’esquerra política i social de la ciutat que te el deure de proposar projectes polítics solvents per demostrar la viabilitat d’una ciutat solidària i cooperativa i barrar el pas a demagogs i aventurers.

Compartir l'article

stats