El menyspreu que des del món independentista es té de les institucions de la Generalitat Catalunya és majúscul, curiosament ells que s’omplen la boca de la sobirania de les nostres institucions quan els interessa les menystenen sense miraments. Ara li toca el torn a Esquerra passar-se pel folre el Parlament.
El president, que té el suport de 33 diputats sense ser el més votat pels ciutadans, vol continuar governant sí o sí, i no té cap interès a buscar els suports per assolir una majoria suficient. La setmana passada, una de les poques lleis en tramitació, va ser refusada. Junts no hi va donar suport, i ràpidament van posar el crit al cel per la paralització, i en van responsabilitzar l’oposició. L’únic responsable és el senyor Aragonès, és ell qui té l’obligació com a primer dirigent del país de buscar els suports i, si no els troba, té dues opcions, presentar una moció de confiança o convocar els ciutadans a les urnes.
Com que no sembla que cap de les dues coses les vulgui fer, el debat del pressupost es convertirà en la seva vertadera moció de confiança, allà haurà de buscar els suports, si no ho fa, no li quedarà més remei que dimitir. Però no, segur que no dimitirà, ell voldrà fer veure que no és responsable de res, quan té la barra de ni asseure’s amb els altres. Segons ell, són els altres que tenen l’obligació d’aprovar-los.
Els catalans no podem fer veure que no passa res, ja n’hi ha prou, el país necessita ser governat per poder tirar endavant les polítiques públiques que els ciutadans ens mereixem. No podem acceptar més aquesta imposició del que «dia passa any empeny» per mantenir-se al poder, pel poder. Ara toca fer Política, de la de veritat, de teixir acords sòlids perquè ens permetin veure el futur pròxim amb esperança. La societat catalana té moltes necessitats, estem en un moment crític, amb els preus a l’alça, fruit d’una guerra boja que esta portant els preus energètics a uns costos asfixiants.
El país necessita uns nous pressupostos per tenir amb rumb segur, per donar possibilitats i alternatives aquells que més ho necessiten, si Esquerra i el senyor Aragonès no estan disposats a fer-ho, el que han de fer és plegar. Sembla que la seva intenció passa, per arrossegar-se com llimacs fins a les eleccions municipals. Estan convençuts que des del poder de la Generalitat podran influir sobre el vot dels ciutadans, i no s’adonen que amb aquesta impostura estan perdent una part important de la seva credibilitat.
El president Aragonès i Esquerra Republicana farien bé de deixar-se d’infantilismes i afrontar la realitat, 33 són 33 i no 68. De poder es pot governar amb minoria, en minoria minoritària és molt més difícil, però per aconseguir-ho cal un capteniment que aquest govern no té. Cal voluntat d’arribar a acords amb tothom, i per aconseguir-ho el primer de tot és parlar amb tothom. Quan pensen començar? Tan fàcil com és, només cal fer com la publicitat d’una entitat financera. Parlem? Parlem.
