Una colla de peixets de coloraines s’acosten. Preciosos. No em moc. Només observo. Algues, coralls, esponges... i pocs noms més sé dir. Constato, molt a pesar meu, que la meva cultura submarina és molt deficient. I això que el mar m’encanta. A l’estiu, i des que tenim la carretera nova per anar Igualada, m’escapo a Sitges sempre que puc. Mirar el mar cura. I passejar pels carrers del voltant de l’església també. Quan tinc més estona, vaig una mica més enllà. Tossa de Mar, Calella de Palafrugell, Port de la Selva, Cadaqués i els seus camins de ronda. Autèntiques obres d’art. Ara que escric, m’adono que visc el mar des de terra i sense mullar-me. Dec ser una persona de secà- marítima. No sabria com definir-ho. Però el cert és que ni el submarinisme ni l’snorkel m’han cridat mai l’atenció. Més aviat em fan una mica de por i molt respecte. Aixeco la vista i veig 4 o 5 rajades que em passen per sobre el cap. Em sembla recordar que la cua enrampa, però no ho sé segur. Miro cap a la dreta i uns flocs de neu amb peus de serpentines s’acosten molt a poc a poc. Meduses. N’hi ha de moltes mides, però totes són del mateix color. Un rosat suau; rosa-carbassa. Fascinant. De cop i volta, una de gegant. Quina passada! Sé que piquen, però no m’espanto. Em quedo quieta gaudint de la bellesa. Passen de llarg. Em giro enrere i apareix una cua. Ja es veu que és d’una bèstia grossa. Cada cop fa més impressió. El cor s’accelera. Una balena! Xisclo. Soc a sobre d’un vaixell desballestat i l’ull penetrant de la balena m’observa. M’amenaça. Faig un gest per treure’m les ulleres, però l’Isard Font, responsable del Casal de la Gent Gran, em ve al rescat. Em recorda que soc al segon pis del carrer Circumval·lació participant de l’activitat que l’associació Viure i Conviure ha tingut a ve d’organitzar amb motiu del Dia Internacional de les Persones Grans. Quina bona idea que vau tenir! Era la primera vegada que s’oferia una experiència de realitat virtual i, segons m’expliquen, no va ser fàcil prendre la decisió. Trencar esquemes sempre costa. La por ens frena. Quan m’hi trobo procuro pensar que si no funciona, no s’acaba el món. No es fa més i llestos; però, si en tenim l’oportunitat, val la pena provar-ho. El cas és que va funcionar! Un exitàs! El dissabte 15 d’octubre no va parar de passar gent pel Casal per mirar a través de les ulleres virtuals que molt amablement ens ajudaven a posar-nos el Joan i l’Andreu d’AFK Virtual Events de Sant Joan de Vilatorrada. Sense moure’ns de la sala on es fan les conferències, vestits de carrer i sense mullar-nos ni un pèl vam poder bussejar una estona per les profunditats del fons del mar. 20.000 llegües de viatge submarí de Jules Verne en directe i al mig de Manresa. Tothom sortia entusiasmat! Enhorabona, Viure i Conviure! Gràcies per ser valents i atrevits! Aneu pensant en el proper destí. Ens hi apuntem!
