Als llibres, catàlegs, inventaris i documentació sobre història i patrimoni arquitectònic consta com a casa Heribert Pons la casa de pisos que va dissenyar l’arquitecte Alexandre Soler i March per a un dels amos de la colònia Pons de Puig-reig, ubicada a la senyora Rambla Catalunya núm. 19-21 de Barcelona, a tocar de la Gran Via.
Construïda entre el 1907 i el 1909, tot i les reformes portades a terme en diferents moments del segle XX. Als anys trenta es van remodelar les plantes superiors per esdevenir oficines, obres que van continuar durant la immediata postguerra. Als anys seixanta, propietat aleshores del Banco de Granada, es va plantejar el seu enderrocament per fer-hi un nou edifici de pisos, projecte que no es va portar a terme.
El 1978, envellit i deteriorat, fou adquirit per la Generalitat de Catalunya, que va entomar la reconstrucció i restauració i va encarregar aquesta feina a l’arquitecte Jordi Bonet Armengol, que va respectar la façana, el vestíbul, la senyorial escalinata i elements decoratius (mobles, vitralls, portes, escultures, com una Diana caçadora amb un arc i amb un cérvol als peus...). L’edifici s’aixecà tres plantes, fet que va desproporcionar el seu volum inicial, i amb un terrat superior que, com la façana, han estat probablement els més fotografiats i filmats d’aquest conegut carrer des del 20 de setembre de 2017.
Aleshores, la casa Heribert Pons, que des del 1980 era la seu de la Conselleria per decisió del conseller Trias Fargas, coneguda només pels alcaldes, polítics i periodistes que s’hi acostaven convocats per a reunions i rodes de premsa, passà a ser un dels edificis emblemàtics d’un període complex de la nostra història recent. Milers de persones es van concentrar durant hores i hores fora de la conselleria per protestar contra els escorcolls de la Guàrdia Civil i les detencions de membres del Departament d’Economia.
La mala salut econòmica de la Generalitat explica per què el 2013 es va vendre la casa de 8.080 m2 per 23,2 milions d’euros al hòlding financer del grup farmacèutic italià Angelini. La conselleria va passar a ser un bon llogater: 95.693 euros mensuals per un màxim de tres anys que han sigut més perquè, fins al juny de 2020, la conselleria d’Economia no es va traslladar a la nova seu, un solar propietat de Fira 2000 ubicat al barri de Maria de Port, i que comparteix amb les conselleries de Justícia, fins fa poc de Polítiques Digitals i Funció Pública. El contracte d’arrendament, per un període de 20 anys, és de a raó de 13,45 milions d’euros anuals.
La casa de la Rambla de Catalunya, 19-21 torna a ser la Casa Heribert Pons. Val la pena fixar-se en la singular façana modernista, per a la qual el gran arquitecte manresà Alexandre Soler i March va inspirar-se en l’estil Sezession de Viena. Les escultures dels balcons, d’Eusebi Arnau, són al·legories de la Pintura, la Música, la Literatura i l’Escultura, els mateixos temes que amb pintura decoren la sala del piano de la torre nova de Cal Pons, a Puig-reig.
