Quiosc Regió7

Regió7

Anna Vilajosana

Horari d’hivern

Horari d’hivern Xavier Serrano

El dia 2 de novembre, a la una del migdia, algú no arribarà a la cita i algú altre esperarà una persona que no s’hi presentarà. Potser mirarà el rellotge amb insistència, revisarà l’agenda o s’enfadarà perquè no tolera que el facin esperar. Només de pensar-hi li canviarà l’humor i, com a conseqüència, no saludarà la veïna que passeja el gos petit i a qui sempre li diu adeu. I no escoltarà la nota de veu del whats perquè està tip que els missatges ja no s’escriguin, només es diguin i s’enviïn, i detesta que altres puguin escoltar-los al mateix temps que ell, i encara l’enrabia més haver-se de posar auriculars per mantenir la privacitat. L’única manera possible de salvar la cita és que alguna de les persones que llegeixin aquest article sigui la que va perdre al carrer de Viladordis de Manresa un post-it groc amb aquesta anotació «2 de novembre, 13 h», escrita amb bona lletra i amb bolígraf blau.

Quan l’he trobat al terra feia ben poca estona que era allà. El paperet no estava ni brut ni trepitjat. He mirat amunt i avall del carrer pensant que el propietari de la nota no podia ser gaire lluny. A les cinc de la tarda tocades, amb la llum obliqua il·luminant-ho tot, m’he trobat ben sola mirant el paper, la prova irrefutable d’un fet anunciat que havia de passar en algun lloc i que no succeirà. He estat temptada de penjar-lo a la porta d’un edifici proper o deixar-lo a l’esglaó de l’entrada, on acostumen a aparèixer cada hivern guants sense parella, mocadors de coll o dessuadores que no saps com es perden. Però en comptes d’això, no l’he tocat. S’ha quedat sobre la rajola on era, com si fos una prova per a la policia científica i per si qui l’havia perdut tornava enrere a buscar-lo. Li he fet una foto i m’he dit que escriuria un text sobre les cites a les quals no ens presentem perquè les perdem, les oblidem o perquè les obviem amb plena consciència. I he imaginat que potser era l’hora d’una visita sanitària, d’una entrevista de feina o d’una reunió amb un advocat per consultar un tema delicat. Potser extraviar aquell paper generarà un maldecap i qui l’ha perdut regirarà butxaques i haurà de suportar retrets, que li diguin que deixi de fer servir papers, que això li passa per no anotar-s’ho directament al calendari del mòbil. M’allunyo de l’escenari. Potser, al capdavall, no anar el dia 2 a la trobada li farà bé. Les tardes seran més curtes ben aviat perquè la matinada de demà entrarem en l’horari d’hivern, aquella murga que ens obliga a endarrerir una hora el rellotge. I estaria bé fer-ho, més que res per no arribar tard a la propera cita, que, potser sí, serà la bona.

Compartir l'article

stats