Quiosc Regió7

Regió7

Jordi Sardans

VIST I NO VIST

Jordi Sardans

Historiador

Impressionant acte de reconeixement a Albert Benet

La Fàbrica Vella de Sallent va acollir el primer dels actes d’homenatge a l’il·lustre fill de la vila, l’historiador Albert Benet Clarà mort el 14 d’octubre del 2012 a l’Hospital de Terrassa i enterrat a Sallent l’endemà. A iniciativa dels Amics de l’Art Romànic del Bages (AARB), que va unir la capacitat organitzativa amb entitats culturals sallentines com la Trentasisena, el Foment Arqueològic Excursionista Sallentí (F.A.E.S.), la revista l’Esparver, van reunir 102 oients al centre cultural sallentí. L’èxit de convocatòria va comptar amb la mobilització de socis d’entitats manresanes com els AARB i del Centre d’Estudis del Bages (CEB). En la presentació, el conseller en cap de la Trentasisena, Jordi Moltó, va donar unes pinzellades clau a l’obra històrica, la vida polifacètica de l’intel·lectual i l’estreta col·laboració amb les entitats culturals sallentines, del Bages, especialment de Manresa. Josep M. Sans Travé, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, del 1992 al 2015, amic personal d’Albert Benet, va radiografiar l’homenatjat amb precisió i entusiasme. Fill de la Conca de Barberà confessa emocionat que va venir a l’acte d’homenatge com un compromís personal d’honorar la memòria de l’amic Albert, ja que no es va assabentar de la seva mort, que va lamentar profundament. Sans havia vingut diverses vegades a Sallent a la presentació de llibres, inspecció dels treballs arqueològics de l’Albert conjuntament amb Ramon Camprubí, s’havia relacionat amb alcaldes com el «Manolo», és a dir Manuel Díaz del PSUC, o amb el convergent Jordi Moltó.

Sans va entendre que a gent com Benet, «un amic generós, modest i senzill, calia donar-li suport». Va esmentar les dues semblances publicades arran de la mort: de Marc Torras i Ferran Sànchez. Benet té una enorme producció bibliogràfica i ha estat un important historiador català –deixeble del medievalista manresà Manuel Riu–, gran divulgador, arqueòleg, artista, però «lamentablement no hi ha cap obra seva exposada al Museu Comarcal de Manresa». Treballador incansable, prolífic, va publicar en moltes revistes catalanes, començant per Sallent: L’Esparver, els Quaderns d’Estudis Sallentins, el F.A.E.S., Manresa: el butlletí dels AARB, la Miscel·lània d’Estudis Bagencs i la Dovella del CEB, el periòdic Regió7; la revista Ausa d’Osona, L’Erol de Berga, L’Avenç i diverses revistes universitàries: Pedralbes, Acta Mediaevalia, el butlletí de la Societat d’Onomàstica o Artsestudi. Aplec, i la Miscel·lània d’Estudis Solivellencs de la Conca de Barberà. També té treballs sobre la Segarra, Centcelles al Tarragonès i sobre la història general de Catalunya. Gràcies a l’amic Antoni Pladevall va participar intensament en la redacció de bona part de les comarques de la Catalunya Romànica. Llicenciat per la Universitat de Barcelona amb la tesina La família Gurb-Queralt (956-1276) i doctorat el 1980 amb la tesi Manresa, des dels orígens al segle XI, divulgada el 1985. La Fundació Noguera li va publicar el 2018 el Diplomatari de la ciutat que eren els documents que va utilitzar per fer la tesi. La seva recerca històrica és intel·ligent i rigorosa: està basada en la consulta de documentació dels arxius. Va col·laborar en la Història del Bages de Parcir. Va participar en congressos, com la vinya i el vi en època medieval. Va treballar en col·legis de Barcelona i als instituts Peguera i Font i Quer de Manresa. L’alcalde, Oriol Ribalta –va donar suport incondicional a l’homenatge i l’Ajuntament hi va col·laborar activament– va tancar l’acte recollint el guant de Sans Travé per tal de reconèixer Benet com el vintè fill il·lustre de la vila de Sallent.

Compartir l'article

stats