Quiosc Regió7

Regió7

Pau Brunet

Pau Brunet

Periodista. Responsable de l'edició digital de Regió7 des del 2009.

Renunciar al paisatge

You know it’s not the same as it was», canta Harry Styles en una cançó de ritme enganxós, però de lletra melancòlica, que rebusca en la salut mental i l’amor. Però també podria ser la banda sonora d’Al Gore, Greta Thunberg i Leonardo di Caprio en la lluita contra el canvi climàtic. Saps que ja res és com era abans. Ni ho tornarà a ser. Vivim en una melodia de ritme trepidant, però de fons apocalíptic.

A Alemanya ho tenen clar i fa temps que hi treballen, que van renunciant a parts importants de la seva vida per intentar frenar-ho. Fins i tot, estan renunciant al paisatge. A la Selva Negra han desaparegut les estampes idíl·liques. Ja no hi ha cases de fusta perfectes, de somni, escampades per les vessants. De Friburg a Todtnau, de Titisee a St Peter, de Triberg a Siltach i Gengenbach es fa difícil poder fotografiar una construcció típica on no s’hagi substituït les característiques teulades de fusta per plaques solars. No hi ha excuses per no fer-ho, ells han estat els primers en notar-ho. Els prats que abans eren verds i frondosos tot l’any ara són grocs i minsos a l’estiu; els boscos s’assequen i comencen a patir un risc d’incendis fins ara força inèdit; i els rius presenten un aspecte escarransit i quilòmetres més avall, a la conca del Rihn, són innavegables. I tot això ho veus passant mentre al cotxe sona «You know it’s not the same as it was».

Els alemanys són la locomotora de les renovables. En aquest país, la producció d’energia a partir dels molins de vent, les plaques solars, la biomassa i la geotèrmia suposa ja el 52% del total. Mentre, aquí, continuem encallats, asseguts en el darrer vagó d’un tren que va deu anys tard. Tothom vol energia verda, però les pegues i els contres s’apiloten a tots els projectes que hi ha sobre la taula. Una situació similar a la dels abocadors, tothom els necessita, però ningú els vol a tocar. La diferència és que en el cas de les deixalles s’està fent un esforç col·lectiu per reduir el rebuig. Però energèticament parlant, som incapaços com a societat de posar fre a la voràgine energètica.

Catalunya necessita multiplicar per vint la producció d’energia solar abans del 2030 i dedicar uns 802 km2 de superfície a plaques i molins. Ens haurem d’acostumar a veure camps de panells solars on ara hi ha pins, però que fins fa cent anys eren vinyes. I serà vital, innegociable, excloure les zones protegides per raons mediambientals, però no per raons paisatgístiques. Ens agradi més o menys, ens quedi un país més o menys bonic, com canta Styles, «res és igual de com era abans».

Compartir l'article

stats