Regió7

Regió7

Joan Barbé

On és Manresa?

Després dels comentaris que he sentit i he llegit aquesta setmana entorn de la relació audiovisual de Shakira amb Manresa, encara que sigui millor que la sentimental amb el senyor Piqué, no para de sorprendre’m la capacitat que tenim per flipar-nos. A veure, que hagi cantat un dels seus darrers temes entre les boniques i endreçades estanteries del Llobet del barri de la Sagrada Família, i que això es vegi projectat a les grans pantalles de Nova York o Los Angeles, no vol dir que els espectadors de Times Square corrin a comprar bitllets per descobrir la ciutat, ni que haguem de fer un projecte del museu del supermercat.

Manresa Film Office està fent una bona feina, és cert que ens hem convertit en un plató de rodatge sol·licitat, d’acord; però on és Manresa?, perquè de passadissos amb llaunes de conserves també en tenen a Sant Esteve de Palautordera.

Ensenyar Manresa vol dir el que va fer en Berlanga l’any 61 amb Plácido, mostrant una ciutat gris, provinciana i classista, de la qual no crec que ens en puguem sentir gaire cofois. A Marlowe, tothom veu Liam Neeson en un carrer de la costa oest americana, no l’art deco ni el modernisme de la plaça de Sant Domènec; o a Las leyes de la frontera d’en Daniel Monzón, un barri degradat de Girona i no el Centre Històric de la capital del Bages.

L’espectador no mira les imatges preguntant-se on és Manresa com si busqués en Wally, les productores venen perquè som barats, eficients i tenim molta paciència quan ens tallen carrers i places, no pels nostres encants; no ens confonguem, s’ha rodat molt però s’ha promocionat poc. Els minuts de la catedral i els carrers de Girona a Joc de trons sí que s’han traduït en visitants d’arreu, jo mateix vaig anar a fer un tomb per Croàcia enamorat dels escenaris que havia vist a la sèrie, però cap de les escenes dels rodatges manresans m’inspirarien pels seus encants urbanístics, ni els relacionaria amb la ciutat que m’ha vist néixer si ningú m’ho hagués explicat.

Ni sant Ignasi es va posar una perruca rosa ni la Shakira es va vestir de sac, que no hagués estat una mala pensada a l’hora de promocionar i transformar; la Seu i els seus tresors, el modernisme, la Cova o la FUB, són els escenaris que ens identifiquen amb més dignitat, i mentre esperem que algú els immortalitzi a la gran pantalla amb seqüències llargues i escenes agraïdes, seguirem buscant Manresa com busquem en Wally, entre els passadissos d’un supermercat o uns carrers maquillats. Potser podríem convèncer la Rosalia per fer un videoclip al carrer Sobrerroca traient una gallina del pou, mentrestant si volem trobar alguna relació promocional entre el videoclip de la Shakira i la nostra acollidora ciutat, l’haurem de buscar en el títol de la cançó... Monotonía.

Compartir l'article

stats