Quiosc Regió7

Regió7

Adam Majó

XUT A PALS

Adam Majó Garriga

Director General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat

Trenta anys a la oposició

Treballant on treballo, miro de no opinar públicament de política (partidista) i a causa de l’emigració –la meva– cada cop parlo menys de Manresa. I, no obstant, i amb el vostre permís, avui faré una excepció.

No tinc ni idea de quin és l’estat de salut del govern de coalició ERC-Junts a Manresa. Segur que el trencament a nivell nacional l’ha afectat, però és probable que la feina quotidiana i a perspectiva local prevalguin. Tampoc sé si el tàndem Aloy-Bacardit funcionaria. Malgrat les desavinences i la distància en el fons i en la forma, en política, si hi ha ganes (i no queda més remei), tot és possible. No es pot descartar, per tant, una composició del Ple de l’ajuntament no molt diferent de la que tenim ara i una reedició de l’actual pacte de govern. La pregunta és si hi ha alguna altra possibilitat, si hi podria haver alguna altra aritmètica possible. I aquí és on podria –i hauria de, crec– entrar la CUP. Tenint en compte que la normativa a l’hora de constituir els ajuntaments afavoreix la llista més votada i no fa imprescindible un govern amb majoria absoluta, un pacte ERC-CUP (i potser algú altre) no hauria de ser un impossible.

Fem una mica d’història. La CUP Manresa, una de les més antigues del país, s’ha presentat ininterrompudament a les eleccions municipals des de l’any 1991. Al llarg d’aquests trenta-dos anys (!) n’ha passat dotze sense cadira al saló de plens, per no haver aconseguit el 5% de vots mínim, més dos com a conseqüència del trencament amb ICV la vegada que van (vam) presentar-nos plegats, per acabar fatal i amb la dimissió del regidor cupaire. Des del 2007, amb l’entrada del primer representant, la CUP s’haurà passat setze anys seguits incrementant vots i representació però mantenint-se sempre a l’oposició. Quatre legislatures fent el mateix que es feia des de fora de l’ajuntament, però amb més de mitjans i altaveus: queixant-se, fent de Pep Consciències, portant al ple reivindicacions i veus diverses (això es pot fer igualment si s’està al govern i hi ha voluntat) i presentant propostes amb molt poques possibilitats de tirar endavant. I mantenint, això sí, el perfil ideològic impol·lut i les contradiccions a ratlla.

Tard o d’hora, però, un projecte polític que vulgui conservar suports, militants i sentit ha d’enfrontar-se a les dificultats de la gestió pública i intentar convertir el discurs i les idees en fets palpables. I això es fa, també i principalment, des dels governs. I no és senzill, ni gaire agraït, ni còmode, ni cool. Que ho preguntin, si no, a la CUP de Berga... Però intentar transformar la societat començant per la ciutat o poble on vius és potser la manera més efectiva i concreta de fer-ho. Al capdavall, la gent, els votants i les votants, no volem només que els nostres representants tinguin raó (la nostra raó), volem també que converteixin les nostres queixes, propostes i reivindicacions en accions i canvis, ni que sigui una mica.

Compartir l'article

stats