Sense badar, entra en matèria el Badant d’avui; això del treball té dues cares contraposades, en una cara, tenir un lloc de treball estable, segur i amb unes condicions i un entorn saludable ajuda a mantenir una adequada salut mental, a la vegada que una bona salut mental capacita per treballar de manera productiva, i en l’altra cara, un lloc de treball no saludable i insegur és una de les causes que provoquen disfuncions en salut mental que interfereixen en la capacitat de treballar de manera raonable. Un cercle més viciós que virtuós, moltes vegades. Per no parlar de les angoixes i del patiment que provoca la situació d’atur.
Si sabem que un 15% de la població en edat de treballar està afectada per condicions de salut mental i un 60% de la població mundial treballa d’una manera o altra, obtenim la magnitud de la població de la qual estem badant i un repte per garantir unes condicions laborals dignes i saludables, un dret de les persones. Les dades d’aquest badant són extretes de guies i protocols de l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Un dels objectius prioritaris després de la pandèmia és posar el focus en la salut mental en el lloc de treball.
L’estigma en salut mental dificulta que persones afectades per problemes de salut mental puguin aconseguir un lloc de treball. La normativa de què les empreses de més de 50 treballadors tinguin contractades almenys un 2% de treballadors amb un grau de discapacitat/ minusvalidesa és lloable en el seu objectiu: aconseguir la incorporació al món laboral de persones amb alguna disfunció. Quant la causa de la minusvalidesa és un diagnòstic de salut mental, sovint, es converteix amb una barrera per obtenir el lloc de treball. En el transcurs de l’exercici professional he conegut força persones que no han volgut ni sol·licitar el grau de minusvalidesa, evidentment per por a ser rebutjades per l’empresa contractant.
Tenim diferents reptes en aquest camp; des de prevenir, en el lloc de treball, de factors psicosocials adversos que siguin causa de disfuncions mentals, a protegir i promoure el coneixement de situacions conflictives o de risc de desencadenar situacions insanes (com un bon clima laboral i de relacions interpersonals) i, al final, donar suport a les persones afectades i acomodar les seves condicions de treball.
L’adaptació dels llocs de treball a les capacitats físiques i mentals de les persones és clau, una adaptació sense detriment d’un salari inferior o pèrdua d’estatus. Les normatives i lleis governamentals haurien d’assegurar, més enllà de fer lleis, de què es compleixin. En definitiva que les lleis són per complir-les. Les empreses han d’assegurar que les càrregues de treball, o els torns de treball es planifiquin per tal que siguin assumibles a mitjà i llarg termini. Treballar per sobre de les capacitats físiques i mentals de manera continuada, deteriora la salut en sentit ampli. Treballem, per la salut mental, treballant! I més en temps de precarietat com els que corren avui en dia.
