Dins la Fira dels Embarrats, que se celebra anualment a Sant Joan de Vilatorrada, va tenir lloc una xerrada de l’especialista en història econòmica Lluís Virós sobre l’aprofitament industrial del Cardener, des del 1853. Després de contextualitzar l’exposició dins d’un marc català va centrar la conferència en el patrimoni viu de les tres fàbriques situades al voltant del riu, amb un dels canals més singulars de Catalunya, d’obra cooperativa entre empreses que es feien la competència, on Gallifa recollia el 50% de l’aigua, mentre Burés i Borràs es repartien el 25% cadascuna, base de l’energia hidromecànica que s’utilitzava en les fàbriques de Sant Joan. A través d’un canal que agafa aigua del Cardener, que entra dins d’un receptacle en forma d’una piscina permanent, els rodets per la pressió del pes de l’aigua van rodant, segons la inclinació, a una velocitat constant que fa girar l’eix de la turbina. Per un complex sistema de rodes dentades es va traspassant als embarrats. L’aigua retorna al riu per un canal de desguàs. Inicialment funcionava amb turbines i més tard amb electricitat. De la industrialització als segles XVIII-XIX es passa a la segona revolució industrial a finals del segle XIX fins a la segona guerra mundial quan s’intensifica l’ús de l’electricitat, amb nous combustibles fòssils com el petroli i la transformació de l’energia hidromecànica en electricitat: en lloc de portar l’energia cap els embarrats l’envien a una dinamo i un transformador. L’esquema dels aprofitaments hidràulics del Cardener comença amb una presa que eixampla la llera del riu per fer un desviament amb les comportes i l’origen del canal que va agafant la forma del terreny, entra o voreja la fàbrica i per l’altra banda surt el canal de desguàs. Tenen un desnivell entre el 4 i el 8 per mil.
Esmenta el dinamisme dels seders del segle XVIII que donaran peu a la implantació industrial del Bages que es fonamenta amb el desnivell de l’aigua dels rius Llobregat i Cardener, amb instal·lacions hidràuliques que estan en la base d’una industrialització precoç, mentre que el XIX ja es basa en l’energia hidràulica especialitzada en la filatura de cotó que ben aviat es combinarà amb les fàbriques de teixit. Des de Manresa s’expandeix cap a altres poblacions: 10 instal·lacions hidràuliques a la zona del Cardener i 9 al Torrent de Sant Ignasi. Entre la capital del Bages i Sant Joan hi havia una roda de calaixos que aixecava aigua uns quatre metres d’alçada per regar cap avall els camps de secà, reconvertits en horta. Amb el temps donarà lloc a la fàbrica de Barrets i després a la Pirelli. A Sant Joan, el canal és del 1853 i la primera fàbrica, Borràs, es posa en marxa el 1855. El 1860 les altres dues. L’actual població de Sant Joan és deutora de la industrialització. Esmenta la historiadora barcelonina Àngels Solà que va detallar el sorgiment de les fàbriques del Bages, enteses com instal·lacions industrials, començant però, per la gran fàbrica dels Panyos que no es pot considerar acabada fins el 1826. Pau Serrano, provinent de Fuencarral, va portar la primera màquina de filar mecànica a Manresa. Es van anar ocupant els salts d’aigua que després es convertiran en explotacions fabrils més grans. Remarca sis instal·lacions hidràuliques de la zona de Sant Joan: El Paperer, les Feixes, el Molinet, can Canals, Neumàtics Pirelli (on es reutilitza una antiga presa de regadiu) i els Panyos que tot i ser de Manresa, formen part del mateix conjunt industrial.
