La Llei General de la Seguretat Social, reformada a finals de l’any passat, determina en l’article 58 que les pensions contributives mantindran el seu poder adquisitiu, incrementant-se el mes de gener en funció de la variació de l’IPC (Índex de Preus de Consum).
El percentatge de revalorització es calcularà el mes de desembre, fent la mitjana de les pujades de l’IPC dels dotze mesos anteriors. Enguany, s’obtindrà, doncs, fent la suma dels augments de l’IPC interanual des del desembre de 2021 fins al novembre de 2022, dividint-la pels dotze mesos.
Actualment la inflació està disminuint. Els preus han passat d’un màxim creixement interanual del 10,8% al juliol, baixant al 10,5% l’agost i al 8,9% en setembre. Si es confirmés el 7,3% de l’IPC avançat d’octubre i, seguint aquesta tendència, suposéssim que en novembre fos del 6%, les pensions es revalorarien al voltant del 8,4%.
Surten veus, des de la dreta, que consideren que aquesta pujada és excessiva. Són les mateixes persones que proposen la reducció dels impostos als rics; les que critiquen l’augment del salari mínim; les que volen acabar amb l’estat del benestar; les que creuen que no s’ha de regular els mercats, malgrat les crisis i danys ecològics que provoquen; les que van buidar els 70.000 milions de la guardiola de les pensions, mantenint despeses impròpies a càrrec de la Seguretat Social; les que van propugnar la reforma laboral del 2012, que va precaritzar la gent treballadora i, especialment, la joventut; les que...
És clar que la ideologia neoliberal veu les pensions com una almoina, com si el govern de torn les pogués donar o treure. I ara proposen deixar de complir la llei i escatimar el manteniment del seu poder adquisitiu, com si els recursos que s’hi dediquen fossin diners llençats, quan les jubilades i els jubilats els fem servir per comprar els béns i serveis necessaris per viure, contribuint, alhora, a donar vida a les empreses i a la creació de llocs de treball.
Aquestes persones haurien de saber, a més, que no són una almoina, sinó que són un dret guanyat per haver cotitzat durant anys i anys, i que el manteniment del seu poder adquisitiu és una llei aprovada i publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), que va ser promulgada gràcies a les mobilitzacions de la gent gran, davant de l’escarni dels increments miserables del 0,25% aprovats per la dreta, durant el govern Rajoy.
Continuarem mobilitzant-nos a Manresa i arreu. Per evitar la modificació d’aquesta llei, com ha anunciat que faria la dreta si pugés al govern; per aconseguir que, tant les pensions mínimes com les no contributives, siguin decents; per lluitar contra la bretxa de gènere; per millorar els serveis assistencials a les persones grans que els necessitin i perquè es respectin els nostres drets ciutadans, que són trepitjats per l’edatisme, la discriminació que patim les velles i els vells. Per tot plegat, ens continuarem concentrant a les places, orgullosos d’envellir.
