Jo també m’ho he passat molt bé i sento com si hagués honrat la meva besàvia, avis, àvies i la estimada mare que va treballar des dels 9 anys i va morir molt jove. Us agraeixo aquesta possibilitat d’haver pogut cantar- hi i conèixer aquesta Fira Tèxtil dels Embarrats que naltros com descendents d’aquells treballadors hem pogut estudiar gràcies a les llargues jornades que ells feien. Vagi per tots i totes un gran record dels telers, filadores, etc. Molt agraïda per aquesta oportunitat». Són paraules de la Teresa, una cantaire que va participar en Els Embarrats de Sant Joan de Vilatorrada. Quan ho vaig llegir, ho vaig trobar tan emocionant, que li vaig demanar permís per compartir-ho amb vostès. Gratitud. Amor. Homenatge. Memòria. Generositat. Reconeixement. L’últim cap de setmana d’octubre Sant Joan celebra la Fira Embarrats que recorda el tèxtil i la vida a la llera del riu Cardener a principis del segle XX. I aquest any, que s’ha celebrat el 10è aniversari, la Coral de La Verbena de Sant Joan i de la Coral USènior de la Fundació Universitària del Bages vam ser convidats a participar-hi. L’encàrrec va ser cantar dues cançons, la tarda de dissabte, vestits d’època, és clar. El vestuari, rai! La colla que organitza la moguda en tenen per a tothom i en quantitats industrials! Mai tan ben dit! Com que el fil conductor era el cinema, ens vam preparar la banda sonora d’El cop amb la lletra en català que en va fer Josep M. Andreu i que va titular M’enamoren els timadors. El títol original és The Entertainer, un ragtime de Scott Joplin, però el cert és que ens costa escoltar-la i cantar-la sense pensar en l’enyorada Núria Feliu i la seva excel·lent interpretació. Va ser el nostre petit i modest homenatge a la malaguanyada cantant. I la segona cançó va ser La Maquinista de Josep Anselm Clavé. «Progrés, virtut i amor és nostre lema sant! Soldats som de la indústria! Soldats som de la pau!» Si no la coneixen, vagin al you tube I escoltint-la: els encantarà! Ens va costar més d’aprendre que la dels timadors, però cantant-la hem pogut entendre i viure els sentiments i les emocions que devien sentir la gent d’aquella època quan també l’escoltaven, l’aprenien i l’assajaven. Un himne amb tots els ets i uts! Precisament aquests dies de record als qui ens han precedit, van penjar a Twitter una foto de la tomba de Clavé amb la inscripció Progrés , virtut i amor. Cantar no només és cantar. Cantant aprenem paraules noves, llegendes, història, expressions genuïnes. Aprendre cançons ens estimula la curiositat i les ganes de saber-ne més. Cantar ens obre finestres a nous mons. I a antics. I com diu tan ben dit la Teresa, cantant també podem sentir que hem honrat la memòria dels nostres avantpassats. Cantant podem donar les gràcies a qui ens ha fet ser qui som. És un sentiment molt íntim però que compartit amb la resta de companys –cantaires el fa més intens. I deixa una petjada emocional inoblidable. Gràcies per tot Embarrats!
