Com si de l’expansió d’un virus es tractés, el nombre de municipis que estan en alerta de sequera a Catalunya continua creixent. Aquesta setmana l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va afegir més municipis a la llista, els de l’aqüífer Fluvià-Muga, i ja n’hi ha més de 300 només a les conques gestionades per aquest ens, és a dir, les dels rius que neixen i desemboquen a Catalunya.
Els 301 municipis de 21 comarques diferents que ara estan en alerta de sequera pateixen restriccions que afecten a uns 700.000 habitants, el que representa un 10% de la població catalana. Venim de dos anys en què la pluja ha caigut a comptagotes, mai més ben dit. Això sumat a unes temperatures també altes han propiciat que ens trobem en la situació en la que estem, amb els pantans i els aqüífers molt buits i anant amb màniga curta després de Tots Sants.
Cada un dels municipis que estan en fase d’alerta tenen una sèrie de restriccions pel que fa al consum d’aigua. Tal com va explicar aquest diari fa uns dies, molts d’aquests municipis no noten aquestes restriccions ja que el seu consum normal sol ser inferior al límit que demana l’ACA, però tot i això el fet que sigui necessari limitar-ne el consum ja indica que no ens trobem en una situació normal. Malgrat això, tot indica que ens haurem d’acostumar a patir episodis de sequera més sovint per culpa del canvi climàtic. I és que hi ha municipis que després de mesos tirant de cubes d’aigua han decidit buscar altres vies per obtenir subministrament d’aigua. Això significa buscar més pous o fer importants actuacions per connectar-se a alguna xarxa de subministrament d’aigua de superfície ja existent. Però és que, posant-nos en un extrem, això seguiria sense servir si el país es continua assecant i acabaríem optant només a practicar la dansa de la pluja per poder subsistir.
Un altre indicador molt clar de la preocupant situació que vivim és l’estat dels embassaments. Segons les dades de l’ACA, els pantans que l’ens gestiona es trobaven ahir al 35% de la seva capacitat total quan un any enrere estaven al 65%. De fet només 2 dels 9 estan per sobre del 50% actualment. Aquest estiu les activitats lúdiques que depenen de l’aigua dels pantans ja es van ressentir per culpa dels embassaments buits.
Queda menys d’un mes per l’hivern. Jo ja em plantejo plantar-me al jardí de casa i començar a fer moviments de braços i cames a l’espera que caigui alguna gota d’aigua. Potser no aconsegueixo que plogui però almenys faré riure una mica els veïns.
