Molt sovint passa que repetir una falsedat acaba fent fortuna, i ningú es preocupa de desmentir-la. Per raons de càrrec i moment, vaig ser un dels diputats que va votar l’actual Estatut, i de fet vaig participar en la seva elaboració i tramitació. Ningú podrà dir que en la tramitació no hi haguessin seriosos dubtes sobre la constitucionalitat d’uns quants articles, degut al pols entre partits, i una mena de subhasta per qui apujava el llistó, i mostrava més «patriotisme estatutari».
Al final, es va enviar a Madrid un text, amb continguts que no podien passar el filtre del Tribunal Constitucional, i no perquè ens tinguin mania, sinó perquè superaven els límits d’un Estatut i pretenien usurpar funcions estatals. No passa res per reconèixer aquesta realitat, i no passa res que el TC rebaixés alguns plantejaments per col·locar-los al nivell adequat. És la funció que li va atorgar la Constitució.
També és cert que, en alguns casos, el TC va anar més lluny i va retallar alguns textos que havia acceptat en altres Estatuts. Amb tot, en aquests casos parlem d’aspectes menors. No hauria d’haver passat, però eren temps convulsos, amb un TC que no estava en els seus millors moments. Dit això, i no ho dic jo, sinó un bon nombre d’experts en política i economia, reconeixen que l’actual Estatut, malgrat els retocs fets, té enormes potencialitats si se’n fa un ús adequat i s’esprem el seu articulat. És el que no han volgut fer els governs de CiU, ni els dels partits independentistes. Ni ara mateix ERC, en solitari.
És més fàcil dir que amb aquest Estatut no es va enlloc que recollir el seu redactat i transformar-lo en acció de govern. D’entrada, tots els qui hem estat al capdavant d’una institució hem comprovat que, amb diner, multitud de competències poden ser millorades, ampliades i fins i tot creades.
He estat en el govern d’un ajuntament, quaranta anys, i puc assegurar que si m’hagués limitat a exercir les competències establertes en l’Estatut dels municipis, que porta per nom Llei de Bases de Règim Local, hagués fet un vint o un trenta per cent de tot el realitzat. Per què vam superar àmpliament les competències? Doncs per haver-nos espavilat a trobar recursos i haver-nos decidit a fer el que convenia, fos competència nostra o no.
És així com han actuat centenars d’ajuntaments, consells comarcals, diputacions i, lògicament, CCAA, degudament gestionades. Si Enric Prat de la Riba s’hagués limitat a complir les competències de la Mancomunitat, no hagués passat a la història com un gestor excepcional. És el que ens ha faltat aquí. I, sobretot, ens falta. CiU, primer, després Junts, i ara ERC, no tenen ambició de gestió, de competir per omplir de contingut l’Estatut, i convertir-se en una administració modèlica, amb immensa austeritat en la despesa, i gran desplegament de la inversió per millorar i adequar les infraestructures, equipaments i serveis.
No s’ha d’esperar autorització a multitud d’inversions, si tens recursos propis. I que no se’m digui la manca de finançament, perquè, tot i haver-se de millorar, primer cal gestionar-los bé, i ara i aquí la gestió és clarament desastrosa.
