Avui fa exactament un any que es va fer oficial l’adquisició per part de l’Ajuntament de Manresa de l’edifici i la major part del solar de la Fàbrica Nova, que s’havia convertit en un transatlàntic encallat en una platja deserta al mig de la ciutat. L’alcalde, Marc Aloy, va convertir la Fàbrica Nova en un objectiu prioritari i hi ha apostat fort com un projecte que porta un segell molt personal. Certament, Manresa necessitava tenir en l’horitzó com a mínim un objectiu nou i amb potencial transformador, i la proposta de portar la UPC a la Fàbrica Nova i ampliar-ne l’activitat actual amb un pol de recerca és un objectiu engrescador, que pot elevar un graó la força universitària de Manresa, irradiar sobre una part important de la ciutat i desfer un tap urbanístic molt important. I res de tot això no es farà en poc temps. No es podia esperar veure resultats en un any. Tanmateix, l’Ajuntament ha de ser conscient que per tal que es produeixi un efecte engrescador el projecte ha d’avançar a un ritme raonable. Si es converteix en una història interminable, com tants altres projectes similars arreu, pot generar més decepció que engrescament. Cal esperar que no serà així.
