Quiosc Regió7

Regió7

Gonçal Mazcuñán i Boix

Una proposta revolucionària

En els temps que corren, refugiar-se en les tertúlies esportives que analitzen el rendiment de futbolistes d’elit pot ser un bon recurs per desconnectar temporalment de la informació política que ens col·lapsa mentalment i emocional amb tantes intrigues, decepcions i traïdories com ens fa viure dia sí dia també. Aparentment, la informació esportiva és molt més innòcua que la política o l’econòmica, perquè la transcendència de les seves concrecions no ens afecta vitalment com si ho fa el mal govern, la pèrdua de benestar, la retallada de drets, una legislació abusiva, el retrocés econòmic, l’alça desproporcionada del cost de la vida i tot allò que fa temps que ens atabala. Compleix amb exactitud, doncs, l’objectiu del pa i circ (panem et circenses) que manté endormiscada la societat des de temps immemorials. Mentre parlem del Barça, ens oblidem dels polítics, els jutges, els fariseus del sottogoverno que només malden per conservar privilegis. Els sous dels cracs ens enlluernen, en lloc d’escandalitzar-nos pel greuge que suposen respecte de la resta de mortals que no corren en calça curta empaitant una pilota. Ens oblidem de les dificultats econòmiques dels ajuntaments per resoldre tantes problemàtiques com ha creat una immigració forçada pel desequilibri planetari, les guerres, la crisi climàtica i la profunda bretxa que divideix la societat en minories cada vegades més riques i en majories creixents cada vegada més pobres... però han aconseguit fer-nos patir pels milions que deixarà d’ingressar el Barça per no jugar la Champions.

Aquestes són preocupacions més suportables que no pas haver-se de pronunciar sobre la llei trans que els uns volen així i els altres aixà, precisament ara que estem a punt de parar el món per veure com es disputa el campionat mundial de futbol a Qatar, un país on la lapidació és un càstig legal i l’apostasia i l’homosexualitat són delictes castigats amb la pena de mort. El circ esportiu desferma passions que ja voldrien gaudir polítics esbiaixats, juntes electorals desbarrades, populistes amb dèries de grandesa i personatges per l’estil.

Però, ves per on, aquesta setmana hi ha hagut un tertulià de programa esportiu (Gerard Autet, al Tot Costa) amb més de dos dits de seny que ha plantejat a l’audiència quelcom revolucionari: que abans de gastar una milionada en un jugador se li faci un test psicotècnic per veure si té les capacitats per rendir com promet. Si sabrà adaptar-se a les necessitats del club. Si serà fidel als objectius de l’equip...

Ep! Sortim de l’endormiscament: ¿i si fos obligat fer un psicotècnic previ a tants candidats a salvar-nos del mal viure com votem cada quatre anys? ¿I als que se salten la llei per perpetuar-se? ¿I als que... Què?

Compartir l'article

stats