Ho hem sabut per una ONG holandesa: mentre la policia patriòtica espanyola es dedica a espiar activistes del llaç groc, agents parapolicials del gegant groc campen al seu aire pels carrers de Barcelona i, oh!, també de Manresa, a la recerca i captura de suposats compatriotes forassenyats. Amb el pretext de perseguir la delinqüència a l’exterior, aquests sicaris riallers d’ulls petits pressionen els acusats de tornar al seu país, on aviat canviaran d’estat i de color. No s’estan a demanar-ne l’extradició. N’hi ha prou amb recórrer al xantatge. Si no tornes, els teus parents perdran la feina, la casa o les dents. Costa imaginar que s’obliga un cuiner cantonès a retornar i passar comptes amb la justícia perquè el xopsuei de vedella del menú no és de vedella o un dependent d’un basar perquè les estelades que ven no són homologades. Allò que persegueixen, més aviat, són dissidents susceptibles de crear un estat d’opinió crític amb el Govern xinès i, fins i tot, organitzar-se políticament i formar una plataforma opositora. Que ningú s’estranyi que sigui a Manresa on, després de Barcelona, hagin decidit instal·lar aquí el seu camp d’operacions. És tal la vocació acollidora dels manresans que la ciutat s’ha convertit en un pol d’atracció per a tota mena de personatges reals i de ficció. D’aquí que els directors de cinema i de sèries hi facin cua, algun dels quals qualsevol dia d’aquests hi rodarà una singular versió de Chinatown. L’argument podria ser aquest: repatrien dins un camió frigorífic uns espies industrials que, en comptes de copiar les mascaretes de la Míriam Ponsa, els ossets de Tous i les ametlles de la llum, s’ho gasten tot jugant a les màquines escurabutxaques, i amb els beneficis del joc financen les noves bases de la república independent de Taiwan, inspirades en unes antigues bases a la manresana.
