Mentre a terra ferma avancem cap a la grisor de l’hivern, als primers pams submergits de qualsevol roca del nostre litoral es pot veure aquests dies un espectacle deliciós i acolorit ofert pels fadrinets que han nascut a finals d’estiu. El fadrinet és un peix que neix vestit de quadres de colors. Quan es fa gran es torna mascle i, llavors, adopta una coloració menys elegant i més fastuosa que fa que se’l conegui com a lloro. La cria d’aquest any ha estat tan eficient que hi ha racons que semblen guarderies de fadrinets, amb grups de vuit o deu exemplars d’un parell de centímetres que, encara que siguin tan petits, ja es mouen valents, àgils i segurs en el vaivé de les onades. Es un xou preciós i entendridor, però té un problema. Això no hauria d’estar passant. El fadrí va començar a aparèixer a la Costa Brava els anys noranta, i el progressiu augment de la temperatura de l’aigua ha fet que hagin proliferat molt ràpidament, sobretot al sud de cap de Creus. Enguany, amb la calorada que ha liquidat milers d’esponges i ha reduït des de gorgònies fins a ostres vermelles, els fadrins s’han convertit en el peix de moda en una costa on ja costa trobar moltes de les espècies que hi haurien de predominar. El fadrí, pobret, ens diu que anem molt, però molt malament.
