Als Estats Units, com a Cataluya, el President és una institució en ell mateix i, encara que el Joe Biden de torn nomeni un govern -els secretaris- ell té un cercle intern restringit format pels anomenats assessors de la Casa Blanca. De tots, el més important és l’assessor de seguretat nacional, perquè és qui despenja el telèfon en nom del President quan aquest vol fer un contacte directe amb un altre país. El poder que pot arribar a tenir aquesta figura s’exemplifica en el cas de la crisi dels míssils de Cuba, l’últim gran moment crític. Qui va reunir i coordinar el comitè que es va ocupar de la crisi, i del qual formava part la més alta cúpula militar, no va ser el poderós secretari de Defensa, Robert McNamara, sinó l’assessor personal del president Kennedy, McGeorge Bundy. Ara s’ha sabut que l’assesor de Biden, Jake Sullivan, té comunicació regular amb els seus homòlegs del Kremlin per tal que les dues parts puguin saber en tot moment com està la temperatura a l’altra banda. Les converses deuen ser d’un cinisme majúscul, obscè, i Sullivan segur que ja està recomanant que es pressioni Ucraïna per acceptar pèrdues territorials a canvi de diners i pau. Però saber que hi ha un interlocutor d’alt nivell a cada banda trobo que tranquil·litza molt, mira.
