Fa uns quants dies l’Ajuntament de Manresa va convocar un nou procés participatiu per elaborar el Pla Director de Participació. Un altre experiment i ja en són... Com en ocasions anteriors m’hi vaig inscriure. Ja he perdut el compte en els quals he participat. Decebut pel resultat del primer dia vaig declinar assistir a la sessió següent.
La participació ciutadana reglamentada per l’Ajuntament no acaba de funcionar tal com reiteradament s’evidencia. A la primera sessió vam assistir-hi divuit persones, una participació molt minsa ja que s’hi havia invitat totes les persones que formem part dels Consells Sectorials i els Consells de Districte. La segona sessió, en la qual no vaig participar, l’assistència encara va ser pitjor, ja que, segons m’han explicat, només van assistir-hi set persones, quan s’havia invitat nombroses entitats i associacions d’índole diversa. Cal recordar que en el registre de l’Ajuntament n’hi ha inscrites 390. En conjunt, doncs, una esquifida assistència i no pas per causa del passotisme. El motiu de l’alarmant absentisme és la decepció que hi ha amb l’Ajuntament.
A la primera sessió la crítica envers el govern municipal va ser constant degut a la seva peculiar manera d’entendre el concepte participatiu. Aquest desencís es pot comprovar en bona part dels Consells Sectorials i Territorials, on sovint s’hi senten les mateixes queixes i reivindicacions. És l’eterna cançó enfadosa de la participació. Una bona partitura (el reglament) però una nefasta direcció (qui governa). Els Consells de Districte només són consultius i disposen d’un ridícul pressupost que impedeix que moltes de les propostes que s’hi efectuen puguin materialitzar-se. Cadascun dels quatre Consells de Districte té assignat una partida econòmica de 30.000 euros anuals a repartir entre els diferents barris que en formen part. Un import que des de fa anys està congelat.
Els Consells Sectorials uns funcionen millor que altres, tot depèn del tarannà del regidor o regidora responsable. Algun Consell ni tan sols té un programa de treball propi i funciona a batzacades a remolc de les entitats.
I els Pressupostos Participatius? Doncs, el mateix. Són una altra caricatura de la participació. Amb l’excusa del coronavirus ja fa tres anys que no es convoquen. Altres pobles i ciutats també han patit la mateixa pandèmia i els han continuat convocant. La partida econòmica que s’hi destina és irrisòria: 200.000 euros a repartir entre les quatre propostes guanyadores (màxim 50.000 euros per projecte); no arriba ni al 0,5% del pressupost general municipal.
El model actual de participació està desfasat ja que, tal com està estructurat, té una capacitat d’actuació molt limitada. Els Consells són òrgans merament consultius i comunicatius. Una rutina administrativa d’intercanvi d’informació.
Conclusió: no cal perdre el temps ni tampoc malbaratar diner públic (els experiments s’encarreguen a consultories externes de l’Ajuntament). La solució de tot plegat es resumeix en dues paraules : «voluntat política», real no fictícia.
