Regió7

Regió7

Ramon Felipó

TRIBUNA

Ramon Felipó

«Calendari de l’Ermità» i «Almanac del Cordill»

Solsona i Manresa són a la primera línia pel que fa als almanacs anuals en la llengua catalana. Són dos qualificats personatges del món de la cultura de casa nostra els qui se’n cuiden: un solsoní i un manresà. Això fa que l’anomenada Catalunya interior sempre hi és present. A casa no hi ha faltat mai, potser és per la tradició familiar, però sempre els hi he vist. Des de fa uns quants anys el Calendari de l’Ermità surt, també, en català, i l’Amanac del Cordill sempre ha estat imprès en la llengua del país. Fra Valentí Serra, de Manresa, és qui porta l’Ermità, i Narcís Clotet, de Solsona, el Cordill. Per escriure sobre ells dos hauria d’omplir tot un Regió7 i encara em faltarien pàgines, ja que són treballadors incansables en la defensa de la llengua, cultura i identitat catalana. Conec tots dos des de fa dècades, de fet vaig néixer a Manresa, la terra de fra Valentí, i fins als sis anys vaig viure en una de les ciutats més meravelloses del món, Solsona, com en Narcís.

A fra Valentí, de tant en tant el visito a l’església de la Parròquia de la Concepció barcelonina, on diàriament oficia una missa vespertina. Ell resideix al convent dels Caputxins de Sarrià. Quan tinc dubtes d’algun tema, cosa que passa sovint, fra Valentí sempre m’ha donat un cop de mà. Fa uns tres anys vaig publicar el llibret La Ginesta, la flor nacional de Catalunya a l’editorial Llibres de l’Índex barcelonina. Fou qui me’l va presentar a l’Ateneu Barcelonès, cosa que sempre li ho agrairé. Cal dir que amb la seva introducció es va ficar tota l’audiència a la butxaca. Però recomano mirar al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes i buscar la seva obra publicada, fa feredat. Ara és conegut i mediàtic per les plantes, flors i llibres d’alimentació... però els d’història, per a mi, és clar, són impressionants.

A Narcís Clotet el vaig conèixer quan vivia a Manresa i era un redactor de Regió7. De mica en mica ha aixecat una editorial de cultura popular i tradicional única als Països Catalans. Les seves publicacions es venen des de la Llibreria Catalana de Perpinyà fins a Menorca o el País Valencià... pràcticament no hi ha cap quiosc de Barcelona o Catalunya que no tingui a la venda l’Almanac del Cordill. A l’Any Verdaguer, quan era el sempre recordat batlle de Solsona l’amic Ramon Llumà vaig dir-li que la primera biografia postmortem de Verdaguer l’havia escrita el vinculat a Solsona Josep Falp i Plana. Mossèn Verdaguer: el poeta, el sacerdot, l’home, el malalt es va editar a Barcelona l’any 1902. En Ramon Llumà de seguida va dir que el llibre, amb motiu de l’Any Verdaguer, el publicaria l’editorial del solsoní Narcís Clotet. Va quedar preciós, fou una edició en facsímil.

Però avui el que toca és recomanar la compra d’aquests dos almanacs, el del solsoní i el del manresà, i segur que no us en penedireu, i un cop més queda acreditat que dues personalitats de la Catalunya central són a la primera línia de la cultura catalana.

Compartir l'article

stats