Quiosc Regió7

Regió7

Jordi Estrada

Jordi Estrada

Filòleg

Un camell alat

Els Mossos d’Esquadra van enxampar-lo in fraganti mentre patrullaven vora la tanca del centre penitenciari de Lledoners. Això va passar fa dos divendres, cap a mitjanit. A l’hora que a TV3 feien The Monuments Men amb George Clooney; a Tele 5 emetien DeLuxe i al Canal Taronja repetien Torn de tarda. Un llumet interminent va delatar-lo. No van fer-ho constar en el seu informe, però la lluna estava en fase creixent i feia una temperatura francament agradable, tenint en compte l’època, el fet de trobar-se a la intempèrie i l’hora nocturna. En el moment de detenir-lo no va oferir cap resistència. Més aviat va semblar que tant li feia. De fet, no va caldre ni reduir-lo ni emmanillar-lo. Anava carregat de droga i transportava un munt de mòbils. Com qui torna de comprar del mercat. Segons fonts policials, tenia la intenció d’introduir la mercaderia al centre penitenciari, però no va ser possible esbrinar-ne el remitent ni el destinatari. Un hom, si vol, pot acollir-se al dret a no declarar. Encara que li trepitgis el peu amb un mall. Per no dir, no va demanar ni per anar al lavabo. Del tot indocumentat, el número que duia tatuat no corresponia a cap document oficial d’identitat. Tampoc no semblava gens disposat a col·laborar. Només de tant en tant emetia uns brunzits i fins va semblar que volia escapar-se fent un forat al sostre. S’estava callat, però no quiet. Mentre un dels agents tractava de pesar el contingut de la càrrega en una balança d’alta precisió, el detingut vinga burxar-li els cordons de les botes i la vora dels pantalons. Fins que el policia va clavar-li una bona puntada de peu. Tots hauríem fet el mateix. S’ho havia buscat. No va gemegar ni va tornar a bellugar-se més. Ni tan solament quan el jutge de guàrdia, una vegada obertes les diligències, va comminar-lo a identificar-se. Si ho hagués fet, hauria estat la primera vegada a la història que un dron obre la boca.

Compartir l'article

stats