Les teories darwinianes sobre l’evolució i la selecció natural per al millorament de les espècies sembla que fan figa al Regne d’Espanya. Enlluernades pel sol que mai no es ponia en l’imperi que fou, van transmetre als seus descendents variacions genètiques que semblen anar en sentit contrari del que va establir el naturalista britànic: l’espècie subsisteix, però no evoluciona. Més aviat s’encalla, si no és que va enrere. Involuciona, vaja, i des de temps immemorials pareix noves criatures pastades a les anteriors en maneres de pensar i d’actuar. Sense haver d’anar més enllà d’on ens arribi la memòria, podem constatar que personatges històrics que van destacar pel seu nepotisme, pel seu despotisme, pel seu cesarime, pel seu cabdillisme, pel seu feixisme, pel seu autoritarisme i per la seva manca d’escrúpols a l’hora d’aconseguir els seus objectius, semblen haver trobat el relleu perfecte en personatges actuals per perpetuar aquelles maneres de fer. Els Villarejo, Fernández Díaz, Zoido, Baena, Marchena, Llarena, Lesmes, Lamela, Aznar, Abascal, Arrimadas, Cañas, Carrizosa, Ayuso, Feijoó, i el llarg etcètera que us vingui al cap, són candidats a cronificar l’espècie.
Barrionuevo mereix un capítol a part. Ell i els que l’emparen, el justifiquen, el lloen, el tornarien a abraçar a la porta de la presó o li mantenen el nom en una avinguda principal del seu poble perquè el consideren un heroi (com a Queipo de Llano i altres feixistes honorats públicament, impunement). En el dibuix que escenifica l’evolució de l’espècie humana amb individus cada vegada més diferenciats del simi inicial fins a l’homo sapiens, proveu d’encabir-hi l’exministre Barrionuevo i companys que executaven les seves ordres de matar en nom de l’Estat. Feu l’exercici de recordar noms (a més a més d’esbrinar la X i la X coronada) i identifiqueu la cara dels Vera, Galindo, Amedo, Domínguez, Cassinello, Ballesteros, Sancristóbal, Planchuelo, Damborenea... que van ser condemnats per les activitats del GAL en èpoques dels governs socialistes a Espanya i França. Fa quaranta anys, van utilitzar la lluita antiterrorista per traspassar totes les línies vermelles, tots els límits que defineixen una societat civilitzada, evolucionada en la pràctica democràtica. I pel que han dit i callat aquesta setmana, ho tornarien a fer. I a protegir tantes o més corrupcions emèrites.
Doncs bé, els hereus d’aquella espècie mantenen la genètica inalterable (malgrat les teories evolucionistes de Charles Darwin) perquè han trobat la manera de continuar a l’altra banda de la ratlla civilitzada, amb l’argument de la «unidad nacional» que consideren raó d’estat. De moment, amb repressió judicial s’estalvien els 27 morts assassinats pel GAL...
