Quiosc Regió7

Regió7

Carta de los lectores

Miquel González Quintana

Cartes dels lectors

L’únic que demanàvem

Cada dia em sorprèn aquest Estat que ha emprat la guerra bruta, l’espionatge i la repressió en contra de l’independentisme català i, en canvi, encara no s’ha preguntat per què aquest desig de secessió ha passat d’un 2% a més del 50% dels catalans.

L’únic que demanàvem a l’Estat, després de la mort del dictador, era poder parlar la nostra llengua, i de nou tornen a impedir-ho, com van fer sempre.

L’únic que li demanàvem era que no ens prenguessin més del 8% del PIB, tenint en compte que un terç dels nens catalans estan en risc de pobresa, i ara ens prenen el 9,5%.

L’únic que demanàvem era protegir els nostres ciutadans de la misèria, però ens han anul·lat totes les lleis autonòmiques que pretenien reduir la pobresa.

L’únic que demanàvem eren unes infraestructures d’acord amb un país normal, però la inversió a Catalunya no es compleix mai.

L’únic que demanàvem era que Espanya recuperés la dignitat, desenterrant els desapareguts i anul·lant les sentències del franquisme, sense cap resultat.

L’únic que demanàvem als nostres germans espanyols era que, d’una vegada per totes, ens traguessin el peu del coll, però ens van fer fora del país amb la sentència de l’Estatut, que deia que per a Catalunya no era constitucional el que sí que ho era per a altres CCAA.

I quan vam preguntar als catalans si volien seguir en un país que ens detesta i que ens ha fet fora literalment, ens van enviar 10.000 energúmens, al crit de «a por ellos», per apallissar les nostres àvies mentre anaven a votar en sabatilles.

Com que no han volgut analitzar res d’això, creuen que la repressió i les amenaces han acabat amb el problema. No tenen remei.

Compartir l'article

stats