Quiosc Regió7

Regió7

Jaume Farguell

Suècia, records i reflexions

Enguany el port de Barcelona fou escenari d’un esdeveniment digne de ser recordat. A migdia del 27 d’octubre, les persones vinculades amb Suècia per nexes consulars i culturals, fórem convidades a una complaent i il·lustrativa recepció a bord del mercant Götheborg que mostra la fotografia annexa. El vaixell, que avui és el més gran fet de fusta del món, resulta ser, degudament complementat amb l’equipament modern indispensable, la contemporània i fidel reproducció d’aquell altre construït a les drassanes sueques l’any 1739 per encàrrec de la gran empresa naviliera Swedish East India Company amb l’ambiciós i quasi increïble objectiu d’establir un poderós vincle comercial entre el port de la ciutat sueca de bessó nom (Göteborg) i el de la tan llunyana ciutat xinesa de Canton o bé a l’annex port de Wampoa, de major fondària per la magnitud dels vaixells.

Suècia, records i reflexions

La fermesa d’aquell lligam comercial es mantingué admirablement durant els segles XVIII i XIX. L’itinerari fixat llavors al veler, quan era encara utòpic el Canal de Suez, implicava sis mesos de viatge d’anada i sis més de retorn. Amb l’obligat descens per tot l’Atlàntic i a través del Cap de Bona Esperança, a l’Índic i el Pacífic amb les obligades detencions per proveir vitualles, aigua potable o reparacions puntuals.

L’èxit econòmic aconseguit per aquella empresa naviliera, beneficià poderosament l’economia sueca pels beneficis que li suposava al país el fet de poder-se convertir en reexportador a Occident de te, seda, porcellana i espècies prèviament adquirides a Xina. Cal precisar que l’activitat de l’empresa esmentada al llarg d’aquelles dues centúries es resumeix en 132 expedicions transoceàniques i 37 vaixells.

És indubtable que, de tots els mercants posseïts per la Swedish East India Company, el Götheborg esdevingué el més simbòlic. I això és precisament el que l’ha portat de visita a Barcelona on romandrà uns mesos, així com a altres ciutats importants del món al llarg del present trajecte des de Göteborg a Wampoa, però transcorrent a través de la Mediterrània i el Canal de Suez.

I parlant ja del seu merescut simbolisme cal recordar que, a banda de dur el mateix nom que el seu antecessor, la nau viatja acompanyada d’una pedagògica exposició històrica on hi ve intensament reflectit un anecdòtic i alhora tràgic esdeveniment. El cas fou que el 12 de setembre de 1745, quan els familiars suecs de la tripulació esperaven ansiosos l’anunciat i immediat retorn del veler des de les roques properes al port de la ciutat, una flagrant detonació els sorprengué. El Götheborg acabava d’enfonsar-se i mai s’arribà a conèixer la causa del sinistre.

En el meu criteri, una obligada reflexió s’imposa des de la inevitable comparança entre la Suècia i l’Espanya dels segles XVIII i XIX. En la primera, des de la mort del rei Karl XII s’iniciava l’Edat de la Llibertat (1719-1772) que amb la nova Constitució democràtica posà fi a l’absolutisme reial i transferí al poble els poders democràtics amb la conseqüent efervescència de la iniciativa privada: amb mineria, indústria i comerç com a fonts de desenvolupament social. És més, tot i sense cap possessió transoceànica, amb un comerç internacional tan exemplar com el de la Swedish East India Company.

I pel que fa a l’Espanya dels dos mateixos segles, amb una monarquia absoluta i autòcrata on, la iniciativa privada romania quasi extenuada. Amb un imperi transoceànic en plena revolta i procés de descomposició. Amb un comerç internacional dominat pel contraban i la desenfrenada espoliació de metalls preciosos.

Tot i els anys transcorreguts, subsisteixen encara notables distanciaments democràtics entre un estat i l’altre. Ras i curt. Confesso que sento molt més respecte i admiració pel rei suec que no pas per l’espanyol.

Compartir l'article

stats