Demà el Víctor (nom fictici) té un examen important, però aquest vespre no pot concentrar-se. Està estirat a la seva part (la de dalt) de la llitera que comparteix amb el seu germà, l’únic racó que pot considerar propi del minúscul pis on viu amb la seva família de sis membres, i on habitualment fa els deures d’escola. Sovint el desconcentren converses i sorolls que provenen del pis veí a través de la paret fina com un full de paper o les olors de guisats o de detergent que s’escolen des del celobert, però avui el que li fa ballar el cap ve de dins de casa. Des del seu metre quadrat de llit ha sentit fragments d’una conversa dels pares que l’ha amoïnat més del compte.
Desnonament imminent. Aquestes són les dues paraules que li ressonen al cap i el fan llegir un cop i un altre la mateixa ratlla del llibre de text sense assimilar-la. No n’entén el significat exacte però sí el sentit global, i els interrogants se li acumulen a la punta de la llengua, sense atrevir-se a exterioritzar-los. Què passarà ara? On aniran? Haurà de canviar de pis, de barri, d’escola? Haurà d’abandonar per sempre el seu raconet preferit de dalt de la llitera?
Tot infant necessita per al seu creixement personal i emocional, però també per a l’adquisició dels coneixements i aprenentatges necessaris, una estabilitat, uns espais de confiança i seguretat, una llar. Els educadors i educadores dels centres socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés que acompanyen infants de famílies en situació de vulnerabilitat escolten cada dia les històries de desenes de nens i nenes com el Víctor. Les successives crisis econòmiques i la incessant alça dels preus de l’energia i de la cistella de la compra han fet disparar les situacions de risc social i l’emergència habitacional, i un nombre creixent d’infants que assisteixen cada tarda al centre es trobaran en breu en aquesta situació.
A finals d’any acaba la darrera moratòria de desnonaments decretada pel Govern espanyol amb motiu de les conseqüències econòmiques derivades de la pandèmia, i moltes famílies es veuran abocades de nou a la incertesa i a l’angoixa sobre on dormiran demà. Fins a 6.000 a Catalunya, segons algunes fonts.
Aquesta setmana tornem a commemorar el Dia Universal dels Drets dels Infants, i un cop més hem de tornar a denunciar que centenars de nens i nenes tenen conculcat encara un dret tan bàsic, reconegut en la Declaració dels Drets dels Infants aprovada el 1959 per les Nacions Unides, com és el de gaudir d’un habitatge accessible i en condicions. Una problemàtica sens dubte complexa però que exigeix mesures urgents de les administracions públiques. Cal una decisió ferma del conjunt dels poders públics per alliberar sòl i, en concurrència amb la iniciativa privada, construir-hi habitatge en condicions taxades perquè el sector deixi de ser refugi per a l’especulació. Només així, generant un nou mercat d’habitatge protegit a un preu raonable, podrem contribuir a evitar drames familiars com els del Víctor.
