És la que s’hauria d’organitzar davant tant passotisme còsmic amb el Mundial de futbol de Qatar. Hi haurà partits, jugadors, pilotes i afició, però serà el Mundial de la hipocresia, el Mundial amb què el món definitivament dimitirà davant la màfia i el poder dels diners. Ens és absolutament igual que les dones no siguin lliures, que la gent LGBTI+ sigui perseguida, que no es doni cap mena de garantia sobre els drets humans. Ens és absolutament igual. Hem venut la nostra ànima a la pilota fins a retre la nostra ànima al diable. Tant és el que revela el documental Los entresijos de la FIFA, sobre com la dictadura qatariana va aconseguir el favor dels diferents països per ser la seu d’aquest Mundial. ¡Com hem de demanar als futbolistes que renunciïn per principis a participar en el Mundial!, ¡com hem de demanar als nostres governs democràtics que es neguin a enviar la seva selecció nacional a jugar a Qatar! ¡Amb les conseqüències que això els portaria! Ens falta un valent. El món necessita un valent: un jugador mundialment reconegut, un seleccionador, un president d’un govern (amb una selecció de futbol potent, millor) que sigui el primer a fer un pas endavant i digui «no». Ens falta el primer, el que destapi la hipocresia i es planti en defensa del progrés de la humanitat i contra l’escandalosa legitimació mundial, especialment sagnant en el cas d’Occident, del règim de Qatar, on, per cert, un article gens valent com aquest estaria prohibit.
Els mitjans de comunicació (com a periodista, m’hi incloc) deixarem testimoni d’aquesta renúncia de la humanitat més avançada i no és gens descartable que d’aquí a uns quants decennis o potser segles, el que durem, s’estudiï l’esquizofrènia que viurem aquests dies: cròniques de denúncia social que conviuran amb les cròniques futbolístiques. Quan en el fons sabem que podríem ser allò que tant necessitem. Podríem ser el primer que ens falta: amb una apagada informativa generalitzada aconseguiríem armar la mundial.
