Hem tingut sort. Per una vegada hem tingut sort i cal celebrar-ho. Alguns dels horrorosos trams de carrers de Manresa pintats fins ara de ratlles grogues psicodèliques passen a ser pintades de color bordeus. El color d’aquest vi elegant, ja saben. Ja trigaven. Des que per allà l’any 2020 ofuscats de pandèmia algú va sortir de la casa gran amb la brotxa grossa i el pot groc ple i va pintar filigranes incomestibles pels carrers de la ciutat, procuro no passar per segons quins carrers. M’ho va prohibir el metge. Hi vaig anar: Doctor, quan camino se’m ratlla tot, és greu? I em va dir: El que és greu és aquest urbanisme tàctic fet sense gràcia i amb el cul, amb perdó. La lletjor, el mal gust i els acabats nefastos són perjudicials per a la salut. I vaig marxar, intranquil, és clar. Jo no he acabat d’entendre mai aquell rampell pictòric de bojos. Ara, a les portes de Nadal, i a petició dels comerciants del carrer Gran de Guimerà, han canviat la psicodèlia borratxa pel bordeus, color que, encara que sembli un contrasentit, emborratxa molt menys que el groc desbocat. El bordeus és noble, és elegant i és de mudar. Així acaba un dels pitjors capítols escrits –pintats– a la ciutat en els darrers anys. Em diran no sé què de l’urbanisme tàctic i tal, però els responc que l’urbanisme tàctic –fer coses provisionals i de poc cost a les ciutats– no ha d’estar renyit amb el mínim bon gust i aquí ho estava. Sense miraments. Em pregunto què passarà amb la resta de carrers en groc. Si el bordeus s’acabarà imposant o si acabarem donant per bo i per sempre les ratlles embogides que insinuen més un espai de safari que no un espai per al gaudi del vianant. Quan la lletjor guanya, tots hi perdem, i en la Manresa de l’ara i aquí fa dies que aquesta lletjor ens guanya. Diria que si t’acostumes a la lletjor, al final no la hi trobes tant, de lletja, i ets tu que t’hi tornes, de lleig. Jo ja he avisat. Jo faig cas del metge i procuro no apropar-me a aquests carrers. Em quedo amb la recança inquietant de pensar que el canvi no ha estat per voluntat política de millora i embelliment dels responsables municipals, sinó que ho han fet perquè els botiguers així ho han demanat. Essent així vol dir que a la casa gran, el groc ratllat, ja els estava bé. I això m’escama, és un mal senyal. Al carrer Gran Guimerà estan contents, però trobo que es conformen amb poc. Tenint com tenen el carrer noble comercial fet un nyap, però un nyap dels grossos, que es conformin a canviar el groc pel bordeus diu d’ells, però diu poc. Com a mínim ara serà nyap bordeus. Ara n’obriré una ampolla.
