Quiosc Regió7

Regió7

Carles Francino

Carles Francino

Periodista

Espanyols tots

És el que hi ha. No sé si això sona a rendició; vull pensar que no, però ja n’hi ha prou de clavar-se cops de cap contra el mur. Per motius ideològics, familiars, per badada, per portar la contrària, perquè molen els braçalets rojigualdos, perquè ser Cayetano està de moda o pel que sigui, però hi ha una part nombrosa d’espanyols de diferent edat i condició –no són quatre gats– que mai renegaran del franquisme. Ni de la seva herència. Abandonem-ne tota esperança. Si un líder de la dreta com Alberto Núñez Feijóo, proclamat als quatre vents com a paradigma de la moderació i la sensatesa, ha estat capaç de sintetitzar el nostre passat més sagnant amb la frase: «Fa vuitanta anys els nostres avis es van barallar...», llavors és que no hi ha res a fer.

És veritat que no són un col·lectiu uniforme i, per tant, exigeixen respostes diferents. Són a primera fila els franquistes sense complexos, una quadrilla de fatxes que es van apropiar fa temps de la bandera i que van convertir les paraules «Espanya» i «pàtria» en arma llancívola, secundats, ja sigui per conveniència o per estupidesa, per algunes persones a les quals fins ara es considerava moderades. Però després n’hi ha molts altres a qui simplement els incomoda el tema, d’altres que creuen de bona fe que remoure el passat és una mala idea, i fins i tot n’hi ha que, per no donar la raó als qui pensen diferent, no fan fàstics a fer-los la guitza amb una cosa tan delicada. Crec que són massa per pensar que un enfrontament permanent aferrissat sigui l’única alternativa. Jo continuo denunciant la vergonya dels morts a les cunetes, emprenyant-me cada vegada que algú s’inventa homenatges a Millán Astray, reclamant que a les escoles s’estudiï el que va passar en aquest país, defensant les lleis que dignifiquen la memòria i donant veu, sempre que pugui, als qui van patir el flagell de la dictadura.

Però assumeixo que hi ha compatriotes que no pensen ni senten igual que jo. I exceptuant els cabestres que celebrarien la resurrecció de Franco, vull –i he de– conviure amb ells. I ells amb mi.

Compartir l'article

stats