Dimecres vinent farà cent anys del naixement d’un dels intel·lectuals més lúcids i actius de la cultura catalana al País Valencià, al qual el 1962 Joan Fuster va dedicar Nosaltres, els valencians, assaig que va significar el despertar de la consciència nacional valenciana i catalana. De fet, tant la defensa de la identitat del País Valencià com de la llengua, enteses com dues realitats comunes amb la resta dels països de parla catalana, sempre van ser presents en la seva tasca cívica i literària. La seva obra i les seves reflexions, tanmateix, abracen tant la col·lectivitat com l’individu, bé sigui en la dimensió moral com ideològica, política, històrica, cultural, social i quotidiana. En un article publicat el 1963, i titulat Descans dominical, com aquesta secció, l’escriptor de Sueca escriu: «Tot aquest ‘tinglado’ que s’anomena societat de l’opulència es recolza en les interrelacions de producció i consum, d’estànding elevat i publicitat temptadora, que la tercera revolució industrial promou...». I remarca com aquestes dosis de repòs setmanal serveixen perquè, d’una banda, el treballador es mantingui en bona forma i rendeixi més durant la setmana i, d’altra banda, predisposen a incrementar el consum davant la necessitat de «remeiar el tedi produït per l’oci». Com a bon humanista, Fuster considerava l’home com a mesura de totes les coses, sobre les quals va estendre sempre una mirada crítica i incisiva, des d’una visió escèptica i racionalista, no exempta d’ironia i un humor tendents a l’aforisme. I és coincidint amb l’aniversari de l’assagista i intel·lectual valencià que el Col·lectiu Desvalls recrearà aquesta setmana vinent l’entrevista que Montserrat Roig va fer a Joan Fuster, ara fa quaranta-cinc anys, en el marc d’un sopar-espectacle, anunciat com a Nosaltres, els fusterians.
