Com en les pel·lícules antigues ambientades a l’edat mitjana, l’exitosa sèrie de televisió per Internet The Mandalorian dona molta importància al metall.
L’edat mitjana és un període històric associat a castells, armadures, cotes de malla i batalles. Una època d’exèrcits, arcs, fletxes i cavallers que defensaven els privilegis dels poderosos a cops d’espasa.
La fascinació pel cavaller i l’armadura també es reflecteixen en obres de ficció ambientades a la Terra Mitjana de Tolkien modernitzades pel comandament femení militar de l’elfa Galadriel, de resplendent (i molt estilosa) cuirassa del platejat metall Mithril.
Com el Beskar dels mandalorians, el Mithril serveix per confeccionar proteccions extremadament resistents, lleugeres i flexibles. L’ombra d’aquella època és allargada i es projecta fins a l’actualitat de forma poderosa. La seva gran presència al mercat audiovisual n’és una prova.
La nostra part medieval perdura, s’aferra per no quedar enterrada en l’arena del rellotge de la història. Si topeu, no amb un festiu mercat o fira medieval per comprar formatge i artesania, sinó amb alguna proposta política que utilitza la iconografia de l’edat mitjana, aneu alerta. Ja no us dic res si va acompanyada de lletres gòtiques.
Al darrere hi haurà personatges fascinats pels guerrers, defensors d’invasions i d’una certa idea de puresa d’aquelles que consisteixen en el sofisticat principi que els plantejaments propis són els bons i els dels altres, dolents. Principis que només funcionen per carrers de direcció única que menen, invariablement, a la confrontació. La història és plena d’exemples del resultat dels antagonismes extrems. I com més extrem es torni el panorama polític, que ho farà, més important serà afrontar-lo amb ànima temperada, forta, flexible i resistent més que el ferro i l’acer, fins i tot més que el Mithril i el Beskar.
Doncs els que no tenen el paorós privilegi de creure que la llibertat es regala estan avesats a la lluita quotidiana per defensar allò que els que consideren que és gratis posen en perill quan miren cap a una altra banda. També contra moderns guerrers medievals desitjosos de descarregar cops sobre els que són diferents perquè creuen que amb la seva presència comprometen una puresa que no ha existit mai. I que si arribés a existir mai, seria destil·lada a cops d’espasa sinó amb amor, comprensió i generositat. Això, segur.
