Ha estat arribar i moldre! Va estrenar-se el passat 10 d’octubre amb el nou SX3, l’evolució del Super3, que es divideix en dos mons, l’S3 per als més petits i l’X3, adreçat als infants una mica més grans. I, a casa nostra, l’ídol es diu Titó.
En Titó és un noi jove, va vestit amb tons pastel, porta una gorra amb orelles i una motxilla amb forma de sol. És simpàtic i s’adreça als infants directament, per interaccionar amb ells. En cadascun dels seus capítols, d’uns deu minuts de durada, fa una excursió i ofereix contingut didàctic de l’entorn proper: una granja d’ovelles, un tren de vapor, ocells rapinyaires, la platja, un veler, un tractor... A més, en cadascun dels episodis s’hi introdueix l’anglès de forma natural a través d’un altre personatge, una mica maldestre però que sempre s’acaba sortint de tot: en JohnC.
Però el que crec que atrau més els infants cap a aquesta proposta és una música enganxosa per reiterativa que sona per presentar-lo i cada cop que, tot fent saltirons, en Titó es desplaça. A casa no ens la traiem de cap: cantem «ti-ti, titó; ti-ti, titó» tota l’estona... i es veu que no som els únics: només en les dues primeres setmanes després de l’estrena, Titó ja va ser el programa del món S3 que va tenir més reproduccions en digital. I el tercer programa de tot TV3.
La primera excursió del Titó que va tenir èxit a casa va ser la del camp de carbasses, que es va publicar a la plataforma pels volts de Tots Sants. L’hem vist més d’un i de dos cops. També ha agradat molt la que va fer a un parc de bombers i ens ha quedat gravat això que tenim escrit a la cara el número d’emergències: 1 boca, 1 nas i 2 ulls: o sigui el 112. També va triomfar molt l’episodi en el qual va anar a veure els gegants de Barcelona: va ballar amb la mulassa i va sortir de cercavila amb la parella del Pi. Més recent és la visita al zoo, per veure-hi animals grossos que nosaltres també ja havíem anat a veure: l’hipopòtam, els elefants, i les girafes, que hem pogut descobrir que, a més a més de tenir un coll llarg, també tenen la llengua molt llarga.
No sé quina és la fórmula, però amb en Titó l’han ben encertat amb elements d’allò més simples. Tampoc conec qui és l’actor que l’interpreta, però m’atreveixo a avisar-lo: aviat s’haurà de cuidar que no l’empaitin els petits fans pel carrer.
En Titó és el fenomen, però no m’agradaria que ens passés per alt Jasmine & Jambo, dos personatges animats que ens apropen, amb molt d’humor, conceptes musicals. Ens cal descobrir-los en profunditat.
