Es pot formar part del govern i de l’oposició al mateix temps? O és com repicar i anar a la processó? D’exemples n’hi ha uns quants, però solen provocar grinyols, esquerdes i fractures. Només cal veure les picabaralles entre els ministres espanyols de PSOE i UP. A Catalunya, Junts per Ídem va provar de fer-ho amb allò de la moció de confiança i van acabar al carrer. Ara desgasten l’executiu des de fora, com la resta dels partits opositors. A Manresa, però, Junts ha quadrat el cercle amb la pràctica de la bilocació, fenomen paranormal pel qual alguns sants de l’Església Catòlica eren vistos al mateix temps en dos llocs diferents, de vegades a molts quilòmetres de distància. Junts assoleix aquesta fita prodigiosa en sumar dues encarnacions, fenomen que ens apropa a la Santíssima Trinitat en versió dual: dues persones diferents i un sol partit veritable. Una de les encarnacions és el grup de regidors de l’Ajuntament, que comparteix govern amb ERC a raó de vuit regidors per cada banda i l’alcaldia en mans republicanes. Si hi ha discrepàncies se les mengen de portes endins, però els regidors de cada formació eviten qüestionar públicament els de l’altra. I si l’alcalde s’ha de menjar els trens amb transbordament a Martorell perquè el portaveu de Junts era alhora representant territorial Generalitat, se’ls menja. L’altra encarnació és el candidat que Junts presentarà a les eleccions municipals del maig que ve, Ramon Bacardit, que va ser regidor de govern entre 2011 i 2015 però ara n’és fora, i sembla que distanciat. Bacardit critica, com pertoca a l’oposició; apunta a les coses que no funcionen i promet millorar-les. Que el seu partit en sigui corresponsable no sembla atabalar-lo gaire. Té preferència per denunciar la inseguretat ciutadana, però resulta que el regidor al càrrec de l’àrea és un dels seus, en Joan Calmet. Dirà que els dèficits no són culpa seva. A més a més, qui sap el nom i el partit del regidor de seguretat? Si amb prou feines es coneix el de l’alcalde, culpable de tot per definició.
