Aquesta setmana escriuré sobre un tema que, sincerament, no hi havia pensat mai fins fa uns pocs dies o, si més no, no l’havia vist des d’aquesta perspectiva sinó que me’l va proposar una amiga. La setmana passada un grupet d’amigues (i un amic, que si me’l deixo...) vam quedar per fer el pinxo pote, tradició manresana que ha arrelat força a la ciutat. Per aquelles persones que ho desconeixeu us diré que es tracta de sortir pel barri vell de Manresa on un bon grapat de bars i restaurants (la major part, de fet) ofereixen per tres eurillos una tapa i un vas de cervesa, vi o aigua. Una activitat que s’inicia a les 8 de la tarda i que pots tenir enllestida a les 10 i arribes a casa amb la panxa plena i feliç d’haver passat una vetllada amb gent que de vegades en el dia a dia costa de trobar-s’hi. Dedicar unes línies al barri vell de la capital del Bages (no dic vegueria, per no ferir susceptibilitats) ho sento gairebé com una obligació, ja que gairebé sempre se’n parla per criticar-lo. No pretenc pas dir que no es mereixi algunes crítiques, però també és cert que hi ha molta gent que hi proposa accions i hi crea esdeveniments i el pinxo pote n’és un bon exemple.
Però avui el tema és un altre: la multa administrativa. De multes diria que gairebé tothom, en un moment o altre de la nostra vida, n’hem rebut alguna o bé ens han advertit que si repetíem aquell comportament... Aquest tipus de multes s’estableixen quan el comportament i/o acció no compleix alguna norma, però no es considera un delicte i, per tant, no té un càstig de tipus penal. Mentre que les primeres (administratives) les sancions les apliquen l’executiu (els mossos d’esquadra, per exemple) les penals pertoquen als jutjats. Les multes administratives per tant, són de tipus econòmic i no contemplen cap altra forma de sanció. Per tant, si una persona participa, per exemple, d’un botellot i l’ordenança de civisme ho prohibeix serà multada; si va en un cotxe fumant maria també. Si aquest tipus de multes administratives recauen en menors o en persones joves, però no independents econòmicament, la sanció recaurà en les famílies. En aquest punt és on penso que la reflexió de la meva amiga té molt sentit: per què enlloc de sancions estrictament econòmiques no es contemplen altres mesures com ara participar d’activitats per a la comunitat? Segur que les persones expertes diran que això no és possible, que la llei no ho preveu... Però el tema és, per què no ho preveu? Quan una societat es dota de normes per facilitar, harmonitzar la convivència entre tothom, com és que es prioritza la recaptació econòmica i no pas uns objectius diguem menys mercantilistes, però altament necessaris? Al final la multa, si qui la rep no la pot pagar recaurà en la família (que si paga en el termini fixat gaudirà d’una reducció del 50%); doncs, això: a pagar i aquí s’acaba el tema. Però vertaderament ha servit d’alguna cosa? Sincerament, haurà servit de ben poc i al final qui té calés paga i va fent i qui no en té li cau al damunt un problema de nassos. A Manresa, per exemple, estic tipa de circular amb el meu cotxe i trobar-me els famosos patinets on el conductor/a va sense casc (desconec si cal i tenen assegurança), quan interessa pugen a la vorera o fins i tot circulen en contra direcció. Diria que no els multen, però potser seria més efectiu que participessin d’alguna xerrada o visita de persones que han quedat assegudes en una cadira de rodes per no circular com calia. Això és més difícil d’organitzar i tampoc és tan llaminer com recaptar diners, però és necessari. Mentrestant, la meva amiga no ha tingut més remei que pagar 300 euros i qui dia passa any empeny.
