Quan no pensa ―que és el seu estat més habitual―, la Inés diu barbaritats de les quals no és ni conscient. I així li va! A punt de desaparèixer!
Però també, el no pensar i dir barbaritats, va anar-li bé, perquè va guanyar unes eleccions a la presidència de Catalunya el 2017. Fou la força més votada amb més d’un milió de vots repartits entre les deu ciutats més poblades de Catalunya, començant per Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa...
Per sort per als catalans, no va poder ser presidenta. Però com a mínim vàrem saber que al nostre país hi havia més d’un milió de persones masclistes i, potser la meitat, eren dones.
Que trist, oi? Una dona contra les dones. Tot i que ja sabem que no és l’única líder masclista. Però ella fa soroll, tempesta, huracà... sempre que pot.
Amb tot, com que té el cap d’haver estudiat al col·legi religiós Nuestra Señora del Pilar de Jerez i no haver fet cap revisió crítica dels seus aprenentatges, quan parla, se li escapa ―a part de la mala llet i, sovint força incultura general, un masclisme atàvic.
Aquest estiu va batejar el seu segon fill i va escriure al seu Instagram: «Muchas gracias a nuestros padres, hermanos, sobrinos y demás familia por habernos acompañado». No puc entendre com és capaç d’escriure tal barbaritat una dona. I les mares, germanes i nebodes? Tan secundàries que només són un «demás»? O és que potser pensa que ells li van fer més favor assistint-hi? I que per a elles, ja és normal aguantar les celebracions? I ells, tenen moltes coses a fer i la seva concessió ha de ser més valorada? Inconcebible i insuportable. Però ella va fent. A punt d’esfumar-se perquè el seu èxit va ser de fum, però persistint en demostrar manca, si més no, d’allò tan bàsic que els catalans en diem seny.
Per acabar d’adobar-ho, el Mundo, el diari per excel·lència de la intel·lectualitat espanyola, va fer-li una entrevista per donar-li corda, perquè ella mateixa es pengés.
I vol quedar «moderneta» dient que «el reto más difícil que tengo ahora mismo por delante es conciliar; ni siquiera salvar el partido... mi marido y yo vivimos entre Madrid y Barcelona, donde no tenemos ni una madre, ni una hermana ni nadie que nos ayude».
A veure, només poden ajudar les dones? Abans les ha menystingudes, ara les necessita. Les valora exclusivament per l’interès? Hi ha molts homes que són ben capaços de cuidar les criatures! O potser no se n’ha adonat? Jo d’ella, ara, per dissimular, agafaria un «mainadero».
Arrimadas té més disbarats èpics: va definir Quim Torra com a «racista» i «supremacista». I va quedar-se ben ampla dient que «qui va afusellar el senyor Companys va ser el règim franquista, no va ser l’estat espanyol».
I és que la bel·ligerància que va donar-li tants vots tot i ser tan masclista, ara que ja ho té per escrit (per activa i per passiva), i ja no té els diners de l’altra campanya i només són una colla i... esperem que la ciutadania assenyada, la ignori. Quin desinflat suflé!
