Crims –Mentre Qatar crema el gas que té de sobres per climatitzar estadis absurds al mig del desert, Rússia destrueix el sistema d’energia d’Ucraïna a les portes de l’hivern. Fa noranta anys el dictador Ióssif Stalin va matar de gana milions d’ucraïnesos en requisar la quasi totalitat de les collites de blat; va ser l’Holomodor (literalment, «matar de gana»), gravat per sempre en la memòria dels ucraïnesos. Ara Vladímir Putin està disposat a matar-ne de fred uns quants milions més. Això no mereix un braçalet al Mundial, ni que sigui perquè la FIFA el pugui prohibir?
Qatar i les complicitats –Parlant de Qatar: els silencis i les complicitats del passat, fins i tot recents (Mundial de Rússia, Jocs de Pequin) no excusen els del present. Si ho fessin, els del present justificarien els del futur i estaríem condemnats a l’eterna hipocresia.
Joc de miralls amb Escòcia –El sobiranisme català es va inspirar en Escòcia per emprendre el camí del referèndum. El d’ells (setembre del 2014) va sortir que no i el nostre (novembre del mateix any) va ser ignorat per l’esfinx de la Moncloa. Davant l’atzucac Artur Mas va convocar unes eleccions dient que serien «plebiscitàries» i equivaldrien a un nou referèndum, aquest inapel·lable. Ara, la primera ministra escocesa planteja exactament el mateix en resposta a la negativa de Londres d’autoritzar una nova consulta. Les plebiscitàries catalanes tampoc van portar la independència, i de la via morta en va néixer l’1 d’Octubre. Potser als escocesos els anirà millor.
Busos gratuïts –Els quatre diputats del PDeCat al Congrés han aconseguit la gratuïtat dels autobusos de llarg recorregut que travessen Espanya sota concessió de l’Estat. Com que el PDeCat no té diputats al Parlament, seria lògic que socialistes i comuns, que han acceptat la proposta, promoguin el mateix per als busos que travessen Catalunya sota concessió de la Generalitat. Caldria incorporar el cost en els propers pressupostos catalans. Si n’hi ha.
