Quiosc Regió7

Regió7

Marta Casas

TRIBUNA

Marta Casas

Arquitecta del CMxVQ i del grup Arquitectes en Femení del COAC

Manresa, Ciutat dels Infants

El dia 20 de novembre s’ha commemorat el Dia Internacional dels Drets dels Infants. Per visibilitzar els abusos que pateixen els menors arreu organitzem esdeveniments i ens imaginem uns paraigües que hauran de protegir la seva vida, la seva salut, la seva dignitat i la seva educació.

Però hi ha un dret fonamental que es vulnera reiteradament a les nostres ciutats, sense que ni tan sols hi parem atenció. Es tracta del dret a poder sortir sols de casa per viure, en companyia dels amics propers, les experiències fonamentals de l’exploració, l’aventura i el joc. Es tracta del dret a l’autonomia i al desenvolupament ple de les capacitats, en l’etapa més fonamental del desenvolupament personal, la infantesa.

Els infants són ciutadans de ple dret de la ciutat des de la Declaració dels Drets dels Infants del 1959 i com a tals no hem de menystenir les seves necessitats pensant que són futurs ciutadans o adults en formació. Les nostres ciutats actuals s’han dissenyat posant el focus en les necessitats del cotxe: s’obren vies ràpides de descongestió, es dupliquen els carrils, s’amplien places d’aparcament i es construeixen rotondes. Com a resultat, les voreres s’estrenyen, es perden espais per a parcs, places i carrers pacífics i cada cop és més difícil i perillós anar a peu, encara més per als infants.

Algunes ciutats estan fent esforços per revertir aquesta tendència a limitar l’autonomia de moviment dels infants a la ciutat posant les necessitats dels infants al centre. I és que una ciutat pensada des de la mirada dels infants és també una ciutat pensada per a les persones grans, per a les persones amb diferències funcionals, per a persones d’altres comunitats i també per al ciutadà mitjà, adult, home i treballador. I què cal fer, per tant, per assolir la ciutat dels infants?

En primer lloc, canviar les prioritats en relació al cotxe i liquidar el seu predomini, que ha condicionat fins i tot la salut i la vida de les persones a la ciutat. Manresa és una ciutat mitjana, compacta, on les distàncies són assumibles per anar a peu o fer servir el transport públic. Cal retallar espai al cotxe, eliminar carrils de circulació i treure places d’aparcament per retornar l’espai al vianant, a la vida quotidiana i espai i autonomia de joc i experimentació als infants.

En segon lloc, tornar-nos ciutadans actius i ocupar i ser presents en l’espai públic. Tornar als nostres carrers el paper social de trobada, de passeig i de joc que van tenir al seu moment. Optar a la utopia d’una ciutat millor i seguir el model de Fano, la ciutat que va fer seva la proposta d’en Tonucci, on la Ciutat dels Infants és un projecte permanent de transformació urbana que té com a paràmetre les necessitats i opinions dels seus nens i nenes. On als infants se’ls ofereix la llibertat plena de ser i estar i no un paraigües sota el qual protegir-se.

Gràcies al Francesco Tonucci per les seves aportacions i experiències, recollides al seu llibre, de lectura obligada, La ciutat dels infants.

Compartir l'article

stats