Afirmava fa un parell de setmanes que les aigües de la política baixaven tèrboles. Poc hem tardat a certificar-ho: la CUP, al govern de Berga, acusa el Consell Comarcal de «jugar brut un cop més». Ho diuen en un comunicat respecte de la decisió d’aquest ens (la gestoria més gran a la zona) d’adjudicar la construcció de la pista d’atletisme a Gironella. En principi, una obra imprescindible d’aquesta mena es podria considerar menor i no objecte de grans polèmiques. No és així. Mentre els dos batlles implicats, Sànchez i Font, es fan fotografies amicals vestits amb la camisa castellera berguedana, les jugades, deshonestes o netes, s’executen als subterranis.
És complicat explicar-ho en poques paraules, però asseguro que, a part d’intentar-ho, les interaccions i les travetes en aquestes qüestions locals, salvant detalls i distàncies, es poden parangonar amb el succeït a altres llocs majors. Com Manresa, on l’equip de govern actual sembla dual: desubicat en la relació interna i ubicat en un coet de propulsió: 110 milions d’euros de pressupost, l’import més gran mai previst. Tot i que només 14 milions són per a inversions i tota la resta és per pagar una devoradora i gegantina estructura.
És un clàssic transversal a tots els colors polítics: a mesos de les eleccions, com ara, es fan tota mena de despeses visibles i anuncis d’obres. Barcelona està potes enlaire, a Sevilla les reformes impedeixen arribar a l’estació de tren de Santa Justa amb qualsevol altre mitjà. I així una localitat rere l’altra. Tornant a la comarca muntanyenca, optaran per un clàssic des de temps de Jaume Farguell, el primer batlle: asfaltar tota mena de carrers i pintar passos de vianants fins a esgotar tota la pintura del món. Gironella, a la seva manera, no es quedarà enrere. Del proper camp per córrer a construir val a dir que serà l’únic a la comarca. Des que es van inventar les curses a peu, en temps dels grecs, no hi ha hagut cap lloc on fer voltes atlètiques amb un anell de línies blanques. Segons denuncien des de més amunt, la decisió s’ha pres per raons partidistes, entenent que al govern de la comarca hi ha JxC, PSC, PDeCAT i uns pretesos independents. Mentre que CUP i ERC són a l’oposició. Aquesta seria la raó de la decisió, mentre els defensors afirmen que els berguedans al govern de la ciutat no han fet el que calia per obtenir-lo. És cert que des de la Perla del Llobregat s’han aconseguit 200.000 euros més per acabar l’edifici de les piscines, en aquest cas com una de les 86 contrapartides als pressupostos espanyols (aprovats dijous) a canvi del vot afirmatiu del PDeCAT (no confondre amb Junts). En aquest partit és cert que l’alcalde Font hi milita o bé hi militava l’última ocasió que li vaig preguntar.
El cas és que les pugnes entre les dues viles en qüestió s’intensifiquen per dues proximitats: l’electoral i la geogràfica, com una mena de Barcelona i l’Hospitalet de mitja muntanya. Tanco amb un gran secret: si els ho demanen a ells, això de la competència vilatana, ho negaran amb condescendent vehemència.
