Quiosc Regió7

Regió7

Pep Garcia

Pep Garcia

Productor cultural i artístic

El solar

El noble viatger que tingui l’amabilitat de visitar la noble Manresa, si ho fa per l’entrada sud, vorejant el riu, pot tenir la sort de gaudir, d’una tacada, de tres joies incommensurables de la ciutat que el surten a rebre. Al davant, la Seu, alçada omnipotent, a la dreta, la Cova Grandiosa i inquietant llaurada dins la roca on guarda, sense ostentació, el secret ignasià més ben guardat i, enfilant uns escassos centenars de metres amunt per la Via Ignasiana, descobrirà el tresor més preuat de la contrada. Passat el que serà el futur museu del Barroc –en construcció– i girant la vista cap a la dreta hi ha, indòmita, la joia de la corona: El solar. La penca de terreny més cara de tota la contrada, la més inútil, la menys preuada i alhora la més ben pagada. Es tracta, efectivament, d’un solar, un «puto» solar de 5.000 m² que en el seu moment i en una operació municipal mai ben prou explicada, ni justificada ni perdonada, va ser adquirit per la ciutat a preu d’or. Poca broma és la despesa econòmica més elevada executada per la ciutat en els darrers molts anys. Crec que mai la ciutat s’havia gastat tants diners –diguem-ho clar ,14 milions d’euros– per un solar. Per un no res. El viatger, atònit i curiós, voldrà saber què s’hi amaga en aquest triangle d’or i, si s’atreveix a apropar-s’hi i s’alça de puntetes per un mur que l’envolta, veurà que dins el solar no hi ha… res. El que és pitjor, ara mateix, per no gosar reconèixer que no hi ha res, dins el solar s’hi han deixat plantar uns horts d’aquests urbans que tant agraden als urbans a qui els agrada jugar a pagès. Uns horts urbans per passar l’estona. Els horts més cars de tota la Mediterrània. El solar, hortets a banda, és erm, i trist, i malgirbat. No serveix per a res. Si el noble viatger que contemplés tal paisatge volgués saber-ne més, més no podria, ja que no hi ha ni un trist rètol que digui quelcom així com «Aquí, l’Ajuntament de Manresa s’hi ha gastat una pasta ingent per no res. 14 milions dels ciutadans llençats al no-res. Gaudiu de les vistes». I seria convenient afegir-hi noms i cognoms dels responsables de tal gesta. Com que la cosa s’acabarà de pagar íntegrament el maig del 2023, any electoral, proposo que el solar sigui l’escenari d’un gran acte electoral amb tots els candidats a veure si són capaços d’explicar-se. El noble viatger, que haurà quedat glaçat de descobrir tal despropòsit, no sé si tindrà esma de continuar enfilant la ciutat i girarà cua volent oblidar el que ha vist. Que és el que volem fer tots, oi? Oblidar tal pífia municipal. Però clar és fàcil oblidar quan a tu no t’ha costat un euro, i impossible de treure-t’ho del cap quan ets un dels que ho han pagat. Perquè això ho hem pagat naltros. Ara mateix voldria ser el viatger que s’ho mira, però li ha costat de franc. «Puto» solar.

Compartir l'article

stats