Bufa, òmicron

Aquesta setmana, l’òmicron celebra la seva primera festa d’aniversari. D’aquella variant de covid que va ser detectada ara fa un any a Sud-àfrica s’ha passat a un catàleg de versions gairebé infinita, que està esgotant la imaginació dels científics per trobar noms per a les noves mutacions. Fa poc la versió predominant era la BA.5, però ara sembla que més aviat és la BQ.1 o la seva germana, la BQ.1.1, tot i que en alguns punts d’Àsia s’està imposant l’XBB, que és una derivada de la BA.2. Uff. Un any després, ni tan sols no és clar d’on va sortir l’òmicron. La teoria més acceptada és que algun pacient sud-africà que va patir la covid durant mesos va generar una seqüència de mutacions tan llarga dins del seu cos que va acabar criant una variant nova. Seria, doncs, un virus d’autor, però d’autor anònim. Ves a saber. El que és segur és que l’òmicron té problemes per plantar cara a les vacunes d’ARN occidental però s’escapa força bé de les vacunes xineses. Aquesta és una dada clau. Les grans pandèmies canvien el món, i l’òmicron podria estar donant una empenta a canvis de fons a la Xina. Si la primera covid va permetre a la Xina donar lliçons a Occident, l’òmicron podria estar donant-li una lliçó a la Xina mentre bufa la primera espelma. Aquí encara ens pot fer patir. Allà pot fer tremolar un gegant.

Subscriu-te per seguir llegint